Els usuaris de les urgències dels dos hospitals de Terrassa van esperar una mitjana de 64 minuts per ser visitats durant 2023. En els dos casos –Hospital Universitari Mútua Terrassa i Hospital Universitari de Terrassa– l’espera és superior a la d’anys anteriors i se situa per sobre de la mitjana de la xarxa pública catalana, que va registrar 62 minuts d’espera mitjana a les urgències hospitalàries.
A MútuaTerrassa van atendre 133.988 urgències durant 2023, un volum només lleugerament per sota de les ateses a l’hospital Sant Joan de Déu (Barcelona), que van ser 144.589. A Mútua, els pacients van esperar una mitjana de 63 minuts per ser atesos, cinc minuts més que durant l’any 2022.
Pel que fa a l’Hospital de Terrassa, el centre va atendre l’any passat 123.010 pacients al servei d’urgències, on l’espera mitjana va ser de 66 minuts, també cinc minuts més que l’any anterior.
Segons dades del Departament de Salut, obtingudes per ACN, a la majoria dels prop de seixanta hospitals públics i privats amb servei d’urgències finançat, els temps d’espera entre el triatge i l’atenció es va escurçar l’any 2023 en dos minuts. A Terrassa no va ser així. Els dos hospitals de la ciutat han vist com els usuaris d’urgències havien d’esperar una mitjana de cinc minuts més que l’any anterior per a ser atesos.
Només a Mútua, les urgències atenen 11.000 pacients més que l’any 2019
Són diferents els factors que provoquen les llargues esperes a les urgències. El primer, l’increment de la demanda. A Catalunya, les urgències hospitalàries de la xarxa pública van atendre un 2,2% més pacients (3,8 milions). Només a Mútua Terrassa, a les urgències arriben ara 11.000 pacients més que l’any 2019, abans de la pandèmia, quan els equips assistencials atenien 123.000 pacients de mitjana anual. Ara freguen els 134.000.
“A Mútua s’han ampliat espais i plantilla. Així i tot costa molt disminuir els temps d’espera”, explica Vanesa Pascual, cap d’urgències de MútuaTerrassa. La doctora apunta que cal tenir en compte aspectes com els nivells de gravetat. “Ha de quedar clar que es valora cas per cas i en els nivells 1, les aturades cardiorespiratòries o els codis infart, el temps d’espera és zero”.
L’envelliment de la població és un altre dels factors que disparen el volum de les urgències. Un 20% dels pacients que arriben al servei supera els 80 anys i presenta patologies complexes. “La població està envellint i atenem pacients amb un perfil major de fragilitat i complexitat –explica Vanesa Pascual–. I un altre factor. Hem incorporat el projecte social a l’atenció en urgències. Hi ha usuaris majors de 75 anys que viuen sols i que no podem enviar a casa en segons quines condicions. Incorporar aquesta mirada social a les urgències millora l’atenció al pacient”.
Les urgències banals i el CUAP
Fa temps que les urgències s’han desestacionat i els pics de demanda ja no es concentren a l’hivern, coincidint amb l’epidèmia de grip. El volum de la demanda es mostra estable cada mes de l’any, amb petits increments al desembre (patologies de l’hivern) i el juliol (a l’estiu augmenta l’accidentalitat). Als hospitals, el volum d’activitat sí que augmenta a l’hivern, amb més llits ocupats, cosa que també redunda en una major tensió a les urgències.
Des de les urgències hospitalàries, els professionals alerten de l’increment de patologies banals que atenen. A Catalunya, un 49% de les urgències són de nivell 4 (menor urgència, potencialment complexes, però sense risc vital). A Mútua Terrassa, “un 40% són pacients amb patologia banal”, explica la doctora Pascual.
Un 40% dels pacients van a urgències amb patologies banals, que poden ser ateses al CAP
Es tracta d’amigdalitis, conjuntivitis, infeccions d’orina o torçades de peu, entre d’altres. Patologies que poden ser ateses al servei de visites immediates dels CAP o al futur Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), un servei llargament reivindicat a la ciutat.
“La gent té la idea que les urgències són més resolutives i que disposen de més mitjans per atendre grans patologies. És cert -diu la doctora Pasqual-, però és important que s’entengui que les patologies banals poden ser perfectament ateses al CAP”.
La doctora explica que els serveis d’urgències estan incrementant l’activitat i també la complexitat de l’atenció al pacient. “Som molt més resolutius que abans. En 24 hores podem fer un cateterisme sense necessitat d’ingrés. I en patologies complexes, fem proves diagnòstiques per determinar si cal o no ingressar el pacient. Abans, aquestes persones estaven 3 o 4 dies ingressats i ara els tenim en unes hores”.
Des de l’Hospital de Sant Pau, la doctora Mireia Puig, presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències, apunta que el gran repte que tenen avui al davant les urgències és consolidar nous models organitzatius que redueixin els ingressos i generin un flux àgil de pacients.
Alguns hospitals de Catalunya estan, diu Puig, en transició cap a aquest nou model i demana l’administració “més esforç” per atendre les necessitats d’aquest servei. Des de Terrassa, la doctora Vanesa Pascual coincideix amb Puig en lamentar que “les urgències hagin estat l’aneguet lleig en matèria de recursos i finançament”.
