Sota els rocs del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac hi ha un ecosistema d’éssers vius, algunes espècies protegides i en risc d’extinció, que veuen alterat el seu hàbitat amb la “moda” d’apilar pedres fent figures o filigranes, bé per divertiment, per creativitat o misticisme. Des del parc natural alerten de les conseqüències d’una pràctica que, tal com mostrava ahir Diari de Terrassa en un recull d’imatges del fotògraf i muntanyenc Narcís Serrat, sovinteja a l’entorn natural de Terrassa.
Dani Pons, tècnic biòleg del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, explica que les codines són espais amb fauna salvatge i flora protegides. Menciona com a exemple “el ‘xerrocassa montserratensis’, un caragol petit de menys d’un centímetre que viu sota les pedres. És una espècie salvatge protegida que s’ha estudiat biològicament i sabem que hi ha subgrups genèticament diferents entre si dins del parc”. Aquest cargol utilitza les pedres per aixoplugar-se de les insolacions, de la pluja i busca aliment, donat que en la humitat sota les pedres es formen líquens i molses”.
També hi ha una flor, l’Arenària del Montcau, que creix a les codines i que “sovint trepitgem de manera inconscient”. Fa temps que l’Arenària, bonica, fràgil i singular, és la imatge del parc natural de Sant Llorenç, que l’ha adoptat com a referent de marca.
Dani Pons recorda que gaudir de l’espai natural ha de ser una pràctica responsable que “ha de deixar el mínim rastre”. Les pedres “són essencials per a l’ecosistema”, donat que, allà on no hi ha vegetació o bé és escassa, retenen la humitat, aporten espais d’ombra, afavoreixen la germinació de llavors i l’arrelament de plantes, i fan de refugis d’invertebrats.
Agafar les pedres, canviar-les de lloc o fer construccions amb elles, “té un impacte del qual no som conscients. Fa dotze anys que es publiquen articles per generar consciència d’aquest problema i per recordar que les normes són clares. No es pot modificar ni malmetre el medi d’espècies protegides”. Ho recull el “Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció” i el decret que determina les espècies vulnerables i en perill d’extinció. La llei 42/2007 preveu sancions si es detecten accions que malmetin la fauna protegida tot i que, cal sorprendre els autors “in situ”.
Sense adonar-nos-en
“No es tracta de culpabilitzar els excursionistes”, apunta Dani Pons. “Normalment, no hi ha mala intenció quan s’agafen unes pedres per fer una figura. Però és important tenir en compte que pots alterar l’hàbitat d’una espècie en extinció com el caragol Xerocassa o trepitjar-lo sense adonar-te”.
A Sant Llorenç, recorda el tècnic biòleg, cal cuidar el medi si volem gaudir-lo. “Si volem passejar per prats i codines i continuar veient caragols, paneroles, arenàries del Montcau, almesquins o espècies d’orquídies. Tenim un paisatge ric i és important que el gaudim sense alterar el seu hàbitat natural”.
