Bar Egara (1980-2024)
Fa uns anys, a la ciutat hi havia un bon nombre d’establiments del sector de l’hostaleria que oferien els seus menjadors per a celebracions, diguem-ne, massives, com casaments o convencions. Aquesta oferta, i amb la pandèmia encara s’ha agreujat, ha passat una mica de moda. Els que tinguin una edat poden anar fent memòria i els hi sortiran noms com l’Imperial o el Milton i altres que ara no tenen ganes de treure el cap a l’habitació dels records que tots tenim al cap i que, sovint, s’enfosqueix i no deixa veure la llum.
Fotos: Francino/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Com passava en la primera entrega d’aquesta sèrie d’establiments de la restauració o de l’oci que acaba avui, en aquesta ocasió, el que fou el Bar Egara, que es veu a la imatge en blanc i negre, ha donat pas al restaurant que veiem ara, el Bi-En, que es dedica a una cuina asiàtica com és la japonesa.
Apostaríem fort i no perdríem que, els clients que hi ha a la porta del bar de la instantània del passat, mai haurien imaginat aquest gir inesperat i que el local que visitaven en aquelles èpoques acabaria servint gyozes, nigiris i elaboracions fetes amb salsa teriyaki.
La majoria d’establiments
Llavors, la majoria d’establiments del sector oferien cuina d’aquí, i començaven a treure el cap altres opcions, com pizzeries i altres cuines emergents. Pensar a menjar japonès, aquells anys, era una quimera. Els anys han convertit la ciutat en un cúmul de cuines de tots els llocs del planeta, circumstància que ajuda que tothom gaudeixi d’allò que més el satisfà menjar. Menjar per gaudir, no per viure.
