Yolanda Montero, teacher d’speaking
La seva formació va ser en estudis administratius, però, després de treballar un temps, va decidir marxar a Dublín durant un any. L’atreia fer de pilot o d’hostessa de vol i també va formar-se en Turisme. Quan va tornar, es va posar a treballar a l’empresa del seu germà i, a part, es va dedicar a organitzar trobades per “trobar parella o fer amics”.
Una de les activitats era “English and tapas”, amb la conversa informal com a eix central, perquè “enyorava parlar anglès”. “Com que no hi havia grups de conversa, doncs els vaig crear jo”, comenta. Més tard, va estar treballant a Liverpool, primer a un hotel i després fent tasques relacionades amb el sector turístic. De nou a Terrassa, va iniciar-se a fer classes d’anglès. I, l’any 2012, va començar amb el Speaking Club, trobades “per practicar l’anglès en un petit grup de manera divertida, eficient i assequible”, apunta.
“És un grup de conversa i també és una manera de fer amics”, afegeix. “És un mètode informal, però a la vegada eficaç” i fa una mena d’avaluació on ajuda als assistents amb correccions. “Si tens una base d’anglès, ho poses en pràctica més enllà de la gramàtica”. Considera que aquí el sistema educatiu “no li dona la importància” que té i que, si per a l’infant “és una obligació, no aprendrà i el que cal és la motivació”.
Aquesta fórmula de conversa també aporta “fluïdesa” i ajuda a combatre la inseguretat i, a més, possibilita fer amistats. “La gent pensa que mai aprendrà i que li fa vergonya” parlar anglès.
