Terrassa

Més de sis mesos sense escales mecàniques

La llarga avaria a l’estació Terrassa de Rodalies ha coincidit aquesta setmana amb el bloqueig de l’ascensor

L’últim episodi es va viure dimecres. Les escales de les vies 3-4 de l’Estació del Nord no funcionaven i l’ascensor es va aturar, deixant un viatger en cadira de rodes literalment “atrapat” a l’andana, sense possibilitat d’accedir al carrer. El personal i els informadors de l’estació es van moure per resoldre el problema, que es va salvar enviant el viatger a l’estació Terrassa Est, per allà canviar de tren i, de tornada, entrar per les vies 1-2, on l’ascensor funcionava a la perfecció.

L’episodi és un dels molts que es viuen des de fa temps a l’Estació Terrassa de Rodalies, que registra constants avaries de les escales mecàniques i dels ascensors. Una situació que indigna els usuaris del tren, que a banda de patir els retards de la línia R4, sovint han de suportar les cues derivades de la inhabilitació dels accessos.

Una tanca impedeix l’accés a l’escara avariada a l’estació Terrassa de Rodalies / Nebridi Aróztegui

El cas de les escales mecàniques de les vies 3 i 4 és paradigmàtic. El segon tram, el que comunica amb l’andana, resta tancat per avaria des de fa més de sis mesos. Una escala ha quedat inhabilitada i l’altra es manté fixa, oberta, però poc utilitzada per la incomoditat dels esglaons mecanitzats.

Un problema és dels frens i ha obligat a fer una important reparació, que en aquest moment estaria ja acabada. Fonts de Rodalies informen que “en els dies vinents les escales tornaran a estar en servei”.

Les escales són antigues i les avaries són freqüents. Per problemes mecànics, de sobreescalfament de la instal·lació i, a vegades, també per la manipulació dels viatgers

La inhabilitació de les escales mecàniques de l’Estació Terrassa de Rodalies és una constant, tant al primer tram que comunica l’entrada a l’estació amb la planta -1, on es validen els títols de transport, com al segon tram fins a les andanes.

Les escales són antigues i les avaries són freqüents. Sovint per problemes mecànics, de sobreescalfament de la instal·lació, però també per la manipulació dels viatgers. En hores punta, o coincidint amb l’arribada d’un o més trens alhora, “les escales se saturen i es produeix un tap. Els viatgers prenen el botó d’emergència per aturar-les i pujar més de pressa, i aquest gest repetit sovint provoca que la instal·lació es boqueixi”, relaten els informadors.

Joan Vila (Prou Barreres): “Les instal·lacions s’espatllen cada dos per tres i el problema afecte les persones amb discapacitat, però també la gent gran, lesionada, els viatgers amb maleta o amb cotxet de bebè”.

Quan les escales s’avarien les cues es traslladen als ascensors, que també fallen de manera recurrent, tot i que no tan sovint.

“Aquest és un problema que denunciem fa molt de temps, –explica Joan Vila, president i activista de Prou Barreres–. Les instal·lacions de l’Estació Terrassa de Rodalies són antigues i fallen. S’han de renovar”. Vila denuncia el greu problema que suposa per a una persona amb cadira de rodes no poder accedir al tren o sortir de l’estació perquè no funciona l’ascensor. “Les instal·lacions s’espatllen cada dos per tres i el problema afecte les persones amb discapacitat, però també la gent gran, lesionada, els viatgers amb maleta o amb cotxet de bebè”.

Els viatgers opinen

A la porta de l’estació, els passatgers ens expliquen com viuen les constants avaries

Ivan Martos, 22 anys, peixeter

”Quan vaig amb la meva àvia al tren, quan no funcionen les escales mecàniques hi ha més probabilitat que caigui i, si tornem, amb la pujada per les escales fixes triguem més i es cansa molt. Nosaltres som joves, però no és igual per a ells. A Terrassa és que fa molt de temps que fallen, que arribes i no funcionen, especialment les que comuniquen amb les andanes. Jo fa 5 anys que agafo Rodalies a Terrassa i la sorpresa és quan no falla res”.

Raül Elia, coordinador nacional de la FEDDF

”Faig servir l’estació sovint i, si vas amb maletes, tens problemes amb les escales. Soc coordinador nacional de la Federación Española de Deportes de Personas Discapacitadas i m’agafes que vaig al Japó amb la selecció femenina de bàsquet en cadira de rodes. Puc dir que a Terrassa les escales fallen molt i que les persones discapacitades, si no troben algú que els ajudi ho passen fatal. No hi ha dret que no les tinguin en compte i que triguin sis mesos a reparar una escala”.

Nick Moral, 24 anys, estudiant i monitor

“Fa temps que cada dia que vinc les escales estan aturades. És un problema que fa molt que passa. Jo vinc de Sabadell, vaig a la feina i miro de sortir de casa una hora abans o una hora i mitja perquè els trens van tard sovint i, quan arribes a l’estació, si et trobes amb tap a les escales i es fan cues als ascensors… Jo vaig en patinet, el carrego i vaig de pressa, però hi ha moltes persones que es queden bloquejades”.

To Top