Només 25 delinqüents perpetren el 30% dels delictes de Terrassa, sobretot els de carrer, els comuns, com els robatoris a l’interior de vehicles. Aquesta és una de les dades més significatives que l’intendent dels Mossos d’Esquadra, Marc Caparrós, va aportar als membres del Consell Municipal de Seguretat reunit aquest dimarts. I és una de les dades que avalen la reclamació d’una major definició i contundència (i celeritat) judicial per posar límit a la multireincidència.
La setmana passada, en una entrevista al Diari de Terrassa poc després de l’acte formal de recepció de les claus dels antics jutjats, on la Generalitat condicionarà una comissaria mixta de Mossos d’Esquadra i Policia Municipal, el conseller Joan Ignasi Elena va atribuir a un “problema penal” la influència de la multireincidència en la seguretat ciutadana.
La multireincidència és un obstacle permanent i enquistat “que estén la sensació d’impunitat i desacredita la bona feina dels policies”, afirma Patricia Reche, regidora de Seguretat
Les successives detencions d’una mateixa persona signifiquen “una concentració d’eficàcia policial”. Signifiquen “que la policia ha fet bé la seva feina”. Per al conseller d’Interior, “el problema és de tipus penal, que el concepte no acaba de definir-se bé. I el problema, també, és la lentitud de la justícia per manca de recursos”. El nombre de detencions va pujar l’any passat el 8,61% a Terrassa, ciutat en la qual l’índex delictiu es va incrementar el 2,8% mentre que el creixement a tot Catalunya va ser del 6,7%.
Patricia Reche, regidora de Seguretat, es va referir també a aquesta problemàtica després del consell. La multireincidència és un obstacle permanent i enquistat “que estén la sensació d’impunitat i desacredita la bona feina dels policies”. No pot ser que els judicis ràpids no se celebrin en quinze dies sinó tres anys després dels fets i de la seva resolució policial, va destacar l’edil. Bona part dels delictes habituals a Terrassa els cometen 25 individus, segons va exposar l’intendent Caparrós a les entitats presents en el consell municipal.
Sense les actuacions delictives d’aquesta gent, “a Terrassa baixaria el 30% l’índex delictiu”, agrega Reche. La regidora posa com a exemple del bon treball dels cossos policials la reducció dels robatoris en l’interior de vehicles que mesos enrere van assolar sectors del districte 6, sobre tot el barri de les Arenes-la Grípia-Can Montllor, després de diverses detencions. Els operatius de vigilància a la zona es mantenen, no obstant aquesta reducció de fets.
Agressions sexuals
Reche subratlla també la disminució d’agressions sexuals a l’oci nocturn (no en portem cap denúncia enguany, segons la policia) després de 25 detencions practicades als darrers mesos i de la confluència d’aquestes accions policials amb mesures com la posada en marxa itineraris segurs, les patrulles preventives i el Bus Nit.
De totes maneres, segons la regidora, malgrat que Terrassa “no sigui una ciutat insegura”, malgrat que la xifra de delictes per cada 1.000 habitants sigui un 49% més baixa que la mitjana de Catalunya, “passen i passaran coses, perquè el risc 0 no existeix, però hem de seguir treballant per reduir la percepció d’inseguretat.
“Hem d’entendre la situació de les persones que pateixen delictes o incivisme, però també hem d’analitzar el problema en termes generals, i en termes generals s’ha de valorar el treball policial i el fet que a Terrassa es registren 52,35 delictes per cada 1.000 habitants i a Catalunya aquesta proporció és de 78,1”, diu Reche. Moltes vegades, afegeix, aquesta percepció subjectiva de seguretat “ve condicionada per missatges que no ajuden a millorar-la”.
Més formació
L’educadora emocional, escriptora i investigadora Cristina Gutiérrez-Lestón impartirà una de les ponències a la quarta jornada de sensibilització contra l’assetjament escolar. La jornada, centrada en la prevenció de conductes autolesives, se celebrarà el 18 d’abril al centre cívic President Macià i es completarà amb les conferències de Brian Giner, la doctora Iria Méndez Blanco i Joan Martínez Prieto. És un nou pas en el seguit d’activitats formatives desenvolupades per la Policia Municipal, que l’any passat va dur a terme 619 formacions, adreçades a 11.728 persones. Aquest número d’assistents creix en un 161% en comparació al del 2022. Gairebé 4.500 participants van rebre precisament informació sobre assetjament.