Joan Carles Folia, Coach Advance Life
L’educació ha estat una eina fonamental en el desenvolupament de les societats al llarg de la història. Des dels inicis de la humanitat, s’han transmès de generació en generació coneixements i habilitats necessàries per a la supervivència.
Amb el pas del temps, però, l’educació ha evolucionat i s’ha anat adaptant a les necessitats de cada època. La pregunta ara seria: què estem fent malament perquè cada vegada més al nostre país els nivells educatius i els comportaments cívics siguin realment alarmants?
A l’edat mitjana, l’educació estava reservada per a la noblesa i l’Església, i se centrava en la formació religiosa i l’aprenentatge de les lletres. A l’Edat Moderna, l’educació es va començar a democratitzar gràcies, sobretot, a la creació d’escoles públiques i semblava que aquesta universalització seria un privilegi per a tothom, que accediria a bons nivells cognitius i a formes d’actuació realment a favor de la convivència.
El segle XX, l’educació va experimentar grans avenços gràcies a l’arribada de les noves tecnologies i a la investigació educativa (aportació de les neurociències). Es van crear nous mètodes pedagògics i es va ampliar l’accés a l’educació superior. També hi va haver un canvi en l’èmfasi de l’educació, que va passar de centrar-se en la transmissió de coneixements a la formació integral de la persona.
I ara ens trobem en el primer quart del segle XXI amb situacions que fan posar les mans al cap a docents i altres persones de bé. L’augment del suïcidi juvenil, el fracàs escolar, l’atur juvenil, la fugida dels nostres joves a altres països, la sobreprotecció dels nostres infants i la seva manca de resiliència, i tantes i tantes coses més que tenen a veure amb la veritable educació que hauríem d’estar exercint i que no fem.
Molts pares i mares han abandonat la funció primordial d’educar els seus fills. Llargues jornades de treball i grans objectius per assolir béns materials, renegant de la seva vocació de portar fills al món per educar-los i gaudir de la seva companyia. Si tenim les pantalles per què hem de dedicar-los temps? Davant de les noves tecnologies, els nens i nenes no bramen i no molesten i així tothom content. Educar vol dir comprometre’ns i si volem que el final de la nostra història acabi bé, hem de dedicar-nos al que molts de nosaltres identifiquem i anomenen com el més important de les nostres vides.
Són moltes, massa persones que ja identifiquem la realitat en la qual ens trobem com preocupant i cal prendre decisions clares, concretes i fermes.