Anna Granero, intèrpret de llengua de signes
Fa vint anys que es dedica a la interpretació de llenguatge de signes. Va fer un cicle formatiu de grau superior que, d’entrada, desconeixia, i la va atraure molt i “ara és la meva professió”. No és una tasca fàcil al principi “perquè és una llengua molt visual, a la que no estàs acostumada i una cultura totalment diferent, però després, com qualsevol altra llengua, t’hi acabes acostumant”. És una llengua “molt viva i que està en constant actualització”, afegeix.
La seva primera feina, recorda, va ser “fent un pregó a Gràcia” i estava molt espantada. Treballa pel seu compte i ho fa per associacions i estaments i una de les seves feines és als informatius de Canal Terrassa. “M’agrada fer tot i poder ser aquest pont de comunicació i poder fer accessible tota aquesta informació per a un col·lectiu, molt invisibilitzat i que sempre no ho tenen fàcil”, detalla.
Hi ha feines més assequibles i altres més complicades, com les conferències a o les rodes de premsa. “A vegades, una paraula que nosaltres molt interioritzada que no té signe o que has d’explicar perquè ho puguin entendre” les persones sordes. “Sempre diem que és una diversitat invisible i no som conscients de les dificultats que poden tenir aquestes persones i els hi costa molt ser un més a la societat”, diu. També dona classes a Sant Cugat.
La figura dels intèrprets de llenguatge de signes s’ha normalitzat en els últims anys. “Amb el temps s’ha donat més importància i es comença a conèixer més el que fem”, apunta.
