Companyia IT Dansa
Dissabte, 6 d’abril de 2024
LaFACT Cultural
Direcció: Catherine Allard. Coreografies: “Twenty Eight Thousand Waves”, de Cayetano Soto, “Lo Que No Se Ve”, de Gustavo Ramírez Sansano i “ Minus 16”, d’Ohad Naharin
L’Institut del Teatre va crear fa 27 anys una companyia de dansa contemporània, IT Dansa, per donar a conèixer el treball dels alumnes graduats i, al mateix temps, fos un trampolí per aquests joves cap al mon professional. El projecte, sota la direcció de Catherine Allard, es va consolidar en el temps i avui dia IT Dansa és una formació molt apreciada pel públic i coneguda a Terrassa perquè ha fet varies visites, la darrera el dissabte a LaFACT.
El retrobament amb les joves promeses va ser, altre cop, màgic. La companyia va oferir tres coreografies que van conquistar per la seva diversitat, per la mescla d’emocions i, sobretot, per l’excel·lent treball interpretatiu que va ser molt dinàmic i expressiu.
IT Dansa va obrir el programa amb “Twenty Eight Thousand Waves”, del coreògraf Cayetano Soto i amb música de David Lang, que s’inspira en el fet que un petrolier al mar és colpejat, de mitjana, vint-i-vuit mil vegades al dia per les onades. La peça ens transporta cap al vaixell que intenta resistir i sobreviure als embats de la força del caprici de l’aigua. Els ballarins van expressar aquest vaivé d’unes onades incertes que demanen una lluita constant per no morir. La dansa, que va ser molt coral, va començar encalmada, com un crit d’auxili, fins que va anar prenent força amb un seguit de moviments que van implicar tot el cos i que va impactar per la seva vivacitat i personalitat.
Un altre instant de l’espectacle a LaFACT Cultural, dissabte passat / LLUÍS CLOTET
“Twenty Eight Thousand Waves” parla de la línia fina entre la vida i la mort. La coreografia que va venir després, “Lo Que No Se Ve”, al·ludeix a un altre tema vital com són les relacions de parella. La peça de Gustavo Ramírez Sansano, amb música de Franz Schubert, reflexiona sobre l’amor en to positiu. Ve a dir que res és perfecte i que es normal que, al llarg de la vida, es puguin tenir altres relacions. El relat va ser interpretat per tres parelles i cadascuna d’elles va desprendre en el seu ball un aire de tendresa, poesia i sensibilitat. Els moviments van discórrer al compàs d’unes notes que accentuen encara més l’amor i el desamor, el vincle i trencament.Ruptures emocionals que amb humor són menys dramàtiques. IT Dansa es va reservar per tancar l’espectacle l’obra “Minus 16”, d’Ohad Naharin, amb música de diversos compositors. La peça triada va ser una veritable festa. Naharin va dissenyar aquesta coreografia perquè els ballarins puguin esprémer el millor de si mateixos de manera coral i en solos, fins i tot amb dosis d’humor i d’ironia. Ho fa a través de músiques tradicionals de Cuba i israelianes. Dos ritmes distanciats però que tenen el mateix objectiu, que es el de ballar. La peça va resultar encisadora en la mesura que els intèrprets trenquen el guió i es deixen anar amb tota llibertat.
Naharin va concebre aquesta coreografia per convidar a ballar i la peça acaba amb la participació del públic dalt de l’escenari. Els mateixos ballarins d’IT Dansa van baixar al pati de butaques i van fer que alguns espectadors foren protagonistes per un dia. Els aplaudiments per tota la companyia i les seves parelles de ball triades van ser molt generosos. IT Dansa va revalidar una vegada més el seu segell de formació, exhibició i promoció de les joves promeses de la dansa del país.
