Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
Tot just fa vuit dies celebràvem la vetlla pasqual en la nit santa de la resurrecció del Senyor. En aquella celebració, vàrem beneir les fonts baptismals i alguns catecúmens adults van rebre els sagraments de la iniciació cristiana a diversos llocs de la nostra diòcesi: el baptisme, la confirmació, l’eucaristia.
D’aquesta manera, molts començaven a ser cristians en l’antiguitat, però amb el pas dels segles, la celebració del sagrament del baptisme es va avançar per fer-se tan aviat com fos possible. Per això molts de nosaltres el vàrem rebre de petits i així ho hem viscut també en amics i familiars quan tenen una criatura.
La Pasqua és, doncs, un temps de gràcia molt especial en el qual se’ns convida a rebre els sagraments, a participar-hi i renovar la nostra iniciació cristiana recordant el dia del nostre baptisme, o de la nostra confirmació i a tornar a professar la fe de l’Església amb el nostre “sí” generós i confiat a Déu. Tots els sagraments són fruit de la Pasqua, de l’amor de Déu manifestat en el seu fill, sobretot en la seva mort i la seva resurrecció. Déu ens crida a viure amb ell i ens dona els sagraments que són com els canals de la seva gràcia per a la nostra vida en aquest món.
Durant el temps de Pasqua, que hem iniciat, se’ns ofereixen especialment, com he dit, el baptisme, la confirmació i l’eucaristia. Però no podem oblidar el sagrament de la penitència, la confessió, que és com una renovació del nostre baptisme. És cert que en ell hem rebut i hem començat una vida nova, però també ho és que som febles i constatem la necessitat contínua de demanar perdó i de ser perdonats, de ser reconciliats novament amb Déu. De fet, així ho expressem a l’inici de la celebració de la missa i ho repetim constantment en el parenostre: “Perdoneu les nostres ofenses…” No podem deixar passar de llarg aquest gran regal del Senyor, fruit de la seva passió i de la seva resurrecció: “Al vespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien les portes tancades del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: ‘Pau a vosaltres…’. Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: ‘Rebeu l’Esperit Sant, a qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó’” (Jn 20,19-23). A Jesús això li ha costat la vida, la seva sang vessada per nosaltres. No tinguem por i acudim amb confiança a aquest sagrament de la misericòrdia perquè el perdó no és altra cosa que el seu mateix amor de pare que ens acull, ens abraça, ens cura les nostres ferides, ens revesteix de nou i ens fa entrar a casa seva, a participar de la seva festa amb el seu fill Jesús. De fet, avui celebrem el diumenge de la misericòrdia de Déu!
