El conseller d’Interior ha visitat Terrassa aquesta setmana: ha estat als antics jutjats, on la Generalitat condicionarà una comissaria mixta, i al parc de Bombers, on s’aixecaran unes instal·lacions noves. Joan Ignasi Elena reitera que la ciutat és segura. Com més igualtat, més seguretat, diu. I assegura que a l’extrema dreta la seguretat “li importa un rave”.
Ha tornat a Terrassa per rebre les claus de l’edifici dels antics jutjats i ratificar que s’hi condicionarà una comissaria mixta de Mossos d’Esquadra i Policia Municipal. Quin és l’objectiu i de quins agents es nodrirà l’equipament? El creixement del cos de Mossos d’Esquadra és inexorable, i hem de créixer encara més. Com? Amb el desdoblament de regions policials, amb serveis centrals i amb comissaries de proximitat. L’any 2021 el cos tenia 17.000 efectius. L’any 2030 en tindrà 22.000. Aquesta nova comissaria disposarà només d’Oficina d’Atenció Ciutadana i Unitat de Seguretat Ciutadana, àmbits en els quals creixem de manera especial amb més agents. L’increment es canalitza sobretot a la seguretat ciutadana.
Quan serà una realitat aquest nou equipament policial a la rambla d’Ègara? Abans del 2030? Ha de ser una realitat abans del 2030, i tant. No fem volar coloms. Ho tenim clar. Les coses s’acrediten amb fets, no amb paraules. I aquest Govern, després d’una dècada en què altres no han incrementat la plantilla ni han fet cap comissaria, demostra la seva capacitat amb fets.
/ LLUÍS CLOTET
I vol seguir pilotant vostè la nau? Quin balanç fa del seu pas per la conselleria, a poc més d’un mes per a les eleccions? Estic molt content de ser conseller d’Interior. Soc on volia ser. Tenim un projecte engrescador i és necessari que tingui continuïtat.
Ha trigat l’esquerra en general en assumir, si és que ho ha fet, la importància de la seguretat pública? La seguretat és pal de paller de les polítiques socials, la garantia dels drets i les llibertats. L’ordre és d’esquerres i el garanteixen les polítiques de seguretat d’esquerres. I l’esquerra ha de defensar això amb vehemència, ha de defensar l’ordre entès com la seguretat per a la majoria de la ciutadania. ERC ha revertit aquestes polítiques amb més mossos per estar més al costat de la gent. I la seguretat va lligada a la igualtat. Amb més igualtat, més seguretat. I hem d’abordar el debat de la influència de la immigració. Fa deu anys hi havia un 22% més de presos d’origen estranger que ara. Fa deu anys hi havia un 20% d’atur. Ara, un 9%. Amb això no vull dir que no es combati el delicte. Per descomptat, cal combatre’l.
En aquest terreny es contraresten els missatges de l’extrema dreta? L’esquerra ha d’afrontar la seguretat de cara, i nosaltres ho hem fet. La veritat nuclear és que a l’extrema dreta la seguretat li importa un rave, perquè la seva intenció és generar enfrontament. S’alimenta de la por, que és el fonament i el caliu de la seva ideologia. Ells sí que són un perill per a la seguretat. On governen augmenta la desigualtat i la inseguretat, i les dades dels governs de Trump i Bolsonaro ho demostren. Porten a l’odi i a societats més violentes, a la frustració.
“L’ordre és d’esquerres i el garanteixen les polítiques d’esquerres”
S’ha d’afrontar el problema de la multireincidència… Sí, però cal tenir en compte que la multireincidència és una concentració d’eficàcia policial; significa que la policia ha fet bé la seva feina. El problema és de tipus penal, que el concepte no acaba de definir-se bé. I el problema, també, és la lentitud de la justícia per manca de recursos. El pressupost del 2024 preveia la creació de 24 jutjats nous. Qui va votar-ne en contra va caure en una irresponsabilitat, que fa mal al país, no al Govern.
A tot Catalunya té un pes delinqüencial rellevant el cultiu i tràfic de marihuana. Aquest problema ha esdevingut ingovernable? És un problema a Catalunya, però també a tot el Llevant per la seva situació geogràfica, però no és ingovernable. Estem aclaparant i acorralant aquestes xarxes criminals. Cada dia requisem, de mitjana, un cultiu, 16.000 plantes, els mitjans aeris que emprem els hi fan molt de mal. Ara disposarem de 24 drons més, de forma que cada regió policial en tindrà. I hi ha un altre aspecte: ens ajudaria molt el Codi Penal. Aquí la pena per aquest delicte és menor que als països de l’entorn. Pel que respecta a la mirada policial, els tenim vigilats, els perseguim, i cada cop més.
“Perseguim que l’atenció contra el masclisme impregni tota l’organització, com a les alertes de terrorisme”
A les seves darreres visites ha reiterat que Terrassa és una ciutat segura. Seguim així? Sí. A Terrassa es registren 52,35 fets delictius per cada 1.000 habitants. A Catalunya, 78,1. La mitjana a Terrassa és un 49% menys que la mitjana a Catalunya. Els fets han augmentat el 2,8% entre el 2022 i el 2023 a la ciutat. A Catalunya, el 6,7%.
El conseller, a l’interior dels antics jutjats / LLUÍS CLOTET
Però la percepció al carrer no sempre és de seguretat. Com es pot millorar? Amb més presència a l’espai públic. Ens correspon incrementar-la, caminar la ciutat. Però això no ho pots fer si estàs en quadre. Hem de tenir més agents. I també ho fem amb aquestes comissaries de proximitat.
L’atenció a les agressions sexuals i la violència masclista ha de ser primordial. Perseguim que, a banda de plans específics com els d’oci nocturn, aquesta atenció impregni tota l’organització policial, com es fa amb les alertes de terrorisme i s’incorpori, per exemple, al patrullatge . I s’ha de dur a terme més treball social, de conscienciació, i fer aflorar casos per reduir l’anomenada “xifra negra”, la que no es denuncia. També hem de tenir en compte que l’estadística de casos augmenta perquè hi ha nous tipus penals que abans no existien. I un altre aspecte a destacar: la major part de les agressions sexuals es cometen en entorns coneguts per la víctima, i això ens ha de fer reflexionar.
El nou parc de Bombers ha experimentat retards. Avança el projecte? Aquests dies ja es licita. Els recursos ja estan assignats i no perillen perquè formen part d’un pla plurianual. És una inversió de 5,7 milions d’euros i no hi ha marxa enrere. La intenció és començar les obres el setembre vinent. Duraran 19 mesos.
