Ramon Bosch
Quan va acabar la guerra civil catalana contra Joan II, alguns nobles valencians que havien militat al bàndol contrari al rei tenien l’esperança que, amb la pau, podrien recuperar les seves terres.
Tal com havia passat amb la majoria dels nobles catalans arran de la capitulació de Pedralbes. No fou el cas de Jaume d’Aragó, que tenia la pretensió de tornar a posseir la baronia d’Arenós, que havia heretat del seu pare, fill natural del duc de Gandia, perquè aquesta baronia havia estat venuda pel rei a un ciutadà de Gandia, doctor en lleis, anomenat misser Dalmau, que en va pagar la quantitat de mil florins d’or.
El fet que el rei no li volgués retornar les terres que considerava seves va provocar que temps després, el 2 de juny del 1476, Jaume d’Aragó ajuntés una partida i s’apoderés del castell de Vilaformosa i agafés com a ostatges la muller i els fills de misser Dalmau, que hi residien. Per tal de recuperar la titularitat de la baronia, tot just acabat d’instal·lar al castell, Jaume d’Aragó determinà casar-se amb una de les filles de misser Dalmau i demanà a la mare que anés a buscar un sacerdot: “Senyora decontinent vinga prevere, que yo vul que vostra filla sia ma muler e vul hoyam missa. Així fou fet i, malgrat que el sacerdot va intentar no celebrar el casament al·legant que, canònicament, no era temps de núpcies, don Jaume li contestà: No cur de núpcies! Tantost esposau-nos e donau la missa. I així fou fet i, quan fou temps de núpcies, els va dir una altra missa”. Tot aquest episodi del casament, diguem-ne, de conveniència és explicat de manera ingènuament detallada a la “Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim”.
El rei tingué molt enuig en saber la presa de Vilafermosa per part de Jaume d’Aragó i disposà immediatament que es convoqués host i cavalcada contra el rebel. Disposà també que, quan fos pres, se’l traslladés al castell de Xàtiva i els que fossin amb ell haguessin de ser executats i esquarterats i confiscats els seus béns.
Abans que l’host fos preparada, Jaume d’Aragó va procedir a assetjar el castell de Toga, que formava part de la baronia i havia estat cedida pel rei al noble castellà Gómez de Figueroa. En vista d’això, tement la crueltat de Jaume d’Aragó, l’host es formà a gran pressa per socórrer Figueroa. Quan arribaren a Toga, però, el rebel ja havia aixecat el setge i s’havia tornat a refugiar a Vilafermosa des d’on concertà una treva de dos mesos. Acabada la treva, agafà el comandament de l’host el governador de València, Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina, però no aconseguí formar host fins al 27 de gener del 1477, data en què sortí de València al capdavant de les seves forces. El setge i els combats duraren mesos. El 4 de març hi fou mort el fill natural del governador, Eiximèn Roís de Corella, i no fou fins al 6 de setembre que Jaume d’Aragó es lliurà a un dels capitans que dirigien el setge, el qual, en lloc de lliurar-lo a les autoritats valencianes, com estava previst, se l’endugué a Barcelona i el posà a disposició de Joan II. “Se’l tancà a la presó, se l’interrogà e à dit moltes coses e descubert a molts”.
Mentrestant arribà a Barcelona una delegació de la ciutat de València encapçalada per Lluís de Castellví per invocar davant del monarca el dret que Jaume d’Aragó fos jutjat a València. El rei al·legà que el rebel havia arribat a Barcelona voluntàriament i que, per tant, no hi havia hagut violació dels furs. Els delegats valencians insistiren i, davant d’això i per acabar el plet, el rei manà executar-lo. Jaume Safont ho explica en el seu “Dietari: Divenres, gran matí, que comptàvem III d’octobre de l’any M CCCCLXXVII, lo senyor rey manà scanyar dins la presó lo egregi don Jayme d’Aragó, nét que fonch del duch de Gandia, e aprés que l’hagueren scanyat, gran matí, lensaren-lo en la plaça del palau, on stech tot lo die fns al vespre, que·l soterraren”.
