Finalment, sabem què era el bòlid que va sobrevolar el cel de Catalunya i el País Valencià la setmana passada? L’última hipòtesi, que sembla que és la definitiva, és que va ser un bòlid, o sigui, un meteor, una petita roca que estava l’espai i que va entrar a l’atmosfera, però en comptes d’entrar de la manera tradicional, en què entra i s’enfonsa dins de l’atmosfera fins a desintegrar-se, ha passat, d’alguna manera, fregant aquesta atmosfera i això ha fet que la manera en la qual l’hem vist des de la Terra sigui poc comuna. Normalment, quan un meteor xoca contra la nostra atmosfera, de seguida es comença a desintegrar i al final desapareix i deixa una estela i té una trajectòria.
En primera instància es va parlar d’un míssil balístic. Com que aquest meteor ha passat fregant i sense acabar de penetrar a l’atmosfera, la seva trajectòria ha estat més llarga del normal i, a més, no s’han detectat les restes de la descomposició. Aquesta és la raó per la qual, en un primer moment, es va considerar aquesta hipòtesi, que era un míssil francès. Era per aquest motiu, perquè la trajectòria era molt llarga i perquè no hi havia descomposició i quadrava molt amb què fos un míssil.
“El fet que s’hagi convertit en un cas mediàtic és perquè es va parlar d’un míssil”
Ha faltat informació a la població per part de l’administració? En aquest cas, en realitat es van posar sobre la taula les diferents possibilitats. Es va parlar que podia ser un míssil, que podia ser la reentrada d’un satèl·lit artificial, que això també succeeix sovint i deixa un senyal i, finalment, que fos un meteor. El problema és que quan es va parlar de l’opció del míssil, va generar moltes alarmes. Els detectors que s’encarreguen de detectar l’entrada d’aquests objectes, estan trobant bòlid cada setmana. El fet que s’hagi convertit en un cas mediàtic és perquè es va parlar d’un míssil.
Així, doncs, és normal que passin coses com aquesta. Succeeix de manera regular i s’estudia molt perquè és interessant. Per als experts, és rutinari, però quan apareix la paraula míssil, de sobte, salta com a gran notícia.
Hi ha possibilitats puguin caure objectes com aquests i ens puguin afectar? Sí. En realitat, en els dos tipus de fenòmens que creen aquesta classe d’esteles, hi ha algun risc associat. Per una part els meteors, en funció de la seva grandària, es poden desintegrar o no. Hi ha meteorit que poden arribar a fer un cràter a la superfície terrestre i si són gegants poden provocar un cataclisme que acabi extingint els dinosaures. És una cosa que ha succeït i tornarà a succeir.
Hi ha previsions que pugui passar i quan? Tard o d’hora, arribaran meteorits que poden fer mal i, de fet, hi ha tot un programa que estudia els asteroides propers a la Terra precisament per preveure quin dia i quan serà el pròxim que impacti contra la Terra.
Ens hem de preocupar o és un tema que es pot apaivagar? És preocupant i no és fàcil d’apaivagar, però no és una cosa que estigui prevista per al pròxim any ni els següents. Sempre que es parla del pròxim gran asteroide o meteorit que arribarà a la Terra, la pregunta no és si passarà, sinó quan passarà. Succeirà, perquè és un tema estadístic. Estem anant per l’espai i hi ha roques movent-se i alguna roca gran, algun dia, xocarà amb la Terra. Pot passar en centenars o milers d’anys, però si passés ara, seria preocupant, perquè els efectes d’un meteorit gran, són greus.
“Es parla poc del concepte de la brossa espacial, però és un tema important i perillós”
Tornant al bòlid de la setmana passada, també s’ha parlat aquests dies de la brossa espacial. Què és? És tot aquell objecte, tros o peça, fabricada per l’ésser humà, que està orbitant per la Terra i que no està controlada. Nosaltres llancem satèl·lits a l’espai, i es queden donant voltes per la terra. Mentre estan operatius i des de la Terra podem controlar com funcionen i la seva òrbita, no hi ha cap problema. En el moment en què deixa de funcionar i, per ant, es queda com un tros de ferralla que va orbitant per la Terra, es converteix en un problema. A vegades exploten per problemes amb les bateries o perquè dos satèl·lits col·lisionen, ja no hi ha satèl·lits, hi ha trossos de peces petites orbitant i el que hem generat durant dècades són un munt de satèl·lits morts i un munt de trossos en diferents òrbites.
Pot comportar problemes a la llarga? Estem parlant de peces que es mouen a molta velocitat, a nou o deu quilòmetres per segon, i s’estima que hi ha un milió de peces de la dimensió d’una bala. És una mida molt petita, però a aquesta velocitat poden rebentar un tros d’un satèl·lit o un panell solar. Es parla poc del concepte de la brossa espacial, però és un tema important i perillós. És un tema que esgarrifa una mica.
Descarten que el bòlid que ha sobrevolat Catalunya sigui un míssil balístic
