Antonio Machado
Setmana Santa és el moment de lluir el millor d’aquesta Espanya de xaranga i pandereta.
Aquesta imatge de jove sortit d’un col·legi major regentat per algun orde religiós, de les quals encara viuen sota la nostàlgia del jou i les fletxes, vestit de vestit blau marí, camisa blanca i corbata vermella. Amb ulls enrogits, expressió del rostre en tensió pel dolor del moment. Crits d’exclamació reclamant atenció divina. Llàgrimes que corren per la galta. Mirada fixa cap amunt.
Tres joves més l’acompanyen, tots uniformats segons les instruccions de l’Opus Dei. Quatre ànimes dolgudes mirant una esfinx, de fusta o de guix, la porten de passeig a altres punts joves vestits de lacais d’una confraria. La resta del públic l’acompanyen en l’exaltació de l’èxtasi col·lectiu que es produeix. Més llàgrimes surten d’altres rostres i recorren altres galtes. La imatge que passegen posa amb el cap capcot. Sembla que miri els extasiats i els digui “continueu plorant, a veure si s’acaba la sequera”. Un altre arrenca amb una “saeta”, que contribueix a una altra onada de crits, plors i llàgrimes.
Espanya com a estat aconfessional hauria de mantenir equidistància institucional en actes cerimoniosos promoguts per qualsevol entitat religiosa, relegant a qualsevol servidor públic a no ser present en la seva funció pública. A Espanya hi ha 46 confessions religioses.
Des del 2019, Isabel Díaz Ayuso, la presidència de Madrid, ha lliurat més de 15 milions d’euros a fundacions, instituts i parròquies catòliques. Entre el 2020 i el 2024, l’Ajuntament de Màlaga va atorgar a dit 3.583.959 euros a confraries i germanors (entitats catòliques).
L’Observatori del Laïcisme va fer públic un estudi el 26 de desembre del 2023 sobre les subvencions lliurades a entitats religioses per un valor de 696 milions d’euros. La xifra real pot ser molt més alta, ja que la publicació a la Base de Dades Nacional de Subvencions del Ministeri d’Hisenda no sol estar amb dades actualitzades, hi ha ajuntaments que no registren les seves dades. També hi ha aportacions que es realitzen a fundacions que no fan públics els destins reals dels diners públics rebuts o mitjançant cessions de béns, concerts educatius i sanitaris, exempcions tributàries o assignacions de l’IRPF, fins a subvencions de tota mena per als fins més diversos. Les subvencions públiques per a col·legis confessionals privats.
El procés educatiu en el marc de la democràcia ha tingut una inèrcia en l’escolarització cap als centres privats que el 1983 era el 29% i ara és del 32%, excepte el cas de Madrid, que és del 43% privats. Aquest increment als centres privats (o concertats) té una repercussió directa en la consolidació i increment de l’ensenyament religiós (catolicisme), mentre que als centres 100% públics es manté l’aconfessionalitat de l’Estat.
La incidència del finançament, segons les comunitats autònomes, és diferencial. A la Comunitat Valenciana, sis de cada deu euros que ingressen els centres privats procedeixen de les arques públiques. A Catalunya, els centres concertats tenen el 30% del total escolaritzat. A Andalusia, el PP ha incrementat un 22% més d’inversió a la concertada, en total, més de 1.000 milions, la gran majoria són centres catòlics. En l’etapa de govern PSOE era un 10% del total en educació. En el global, la concertada s’emporta 6.000 milions, mentre que la pública pateix desfinançament. Cada deu anys la concertada creix 10 vegades més que la pública.
Aquest és el triomf més gran de la dreta del PP i de la dreta perifèrica i ara l’acaben de rematar als governs autonòmics cedint la cartera d’Educació al feixisme de Vox. La Constitució espanyola parla d’Estat aconfessional, no laic com la francesa. Un altre parany més d’aquesta constitució potinera.
Ells són d’aquesta Espanya que ha dessecat Doñana. Que ha matat el Mar Menor. Que tenen africans treballant il·legalment als seus hivernacles a 45-50 ºC. Que ofereixen feina amb la maduixa a canvi de ser esclaves sexuals. Que quan pateixen un accident laboral els deixen abandonats a la porta del centre sanitari. Que han donat peu al fet que aparegui aigua amb contaminació radioactiva. Que les reserves d’aigua no arriben al 25%. Que continuen alimentant els camps de golf que formen part d’urbanitzacions residencials construïdes per alimentar els comptes dels quals han robat més de 300.000 milions d’euros al poble amb la seva corrupció estructural i que segueixen en la mateixa tasca perquè part del poble els ha votat.
Aquests que ara porten la bandereta “rojigualda” al canell i el toro brau a les seves banderes d’exaltació patriòtica. Aquests que volen tornar a l’Espanya del 1939. Que odien el diferent, els que no pensen com ells, les dones, el migrant, que té l’homofòbia, el racisme i el masclisme com a valors inamovibles.
Aquests que han fet de la pàtria un símbol d’exclusió per a la resta dels habitants de la mateixa pàtria. Que estan portant els nostres joves a plorar davant d’una estàtua, mentre miren el genocidi del poble palestí amb una indiferència total si més no, o es declaren sionistes fins a la medul·la, com José María Aznar fa uns dies. Aquests que estan deixant sense recursos la sanitat pública per alimentar la privada. Que han construït 36 universitats privades per mantenir els seus privilegis de classe i que els fills dels obrers els treballin les seves terres per un rosegó de pa, com van fer amb els seus avis. Aquests que enyoren els que van sotmetre el poble espanyol a la més horrible de les dictadures, en què l’analfabetisme, la fam, la misèria i el terror van ser una constant per a més de quatre generacions de persones. L’expansió d’aquesta plaga feixista va augmentant dia a dia, en funció del seu paper institucional conquistat des de les urnes. Van introduint-se als espais socials afeblits per la falta de reforç generacional. Des d’aquests nivells d’ingerència a la societat civil, van construint el seu relat que està basat en la simplicitat dels arguments. La por al migrant va agafant força a poc a poc.
