Durant les dues darreres dècades el fenomen migratori a Terrassa ha estat marcat per les arribades, però també per les sortides. Des del 2003 una mitjana de 5.000 persones abandona la ciutat per a establir-se a un altre municipi de Catalunya. La xifra s’ha consolidat a l’alça després de la pandèmia i l’any 2022, 5.505 persones van decidir fer les maletes per instal·lar-se a una altra localitat catalana.
Les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), revelen que, amb aquests canvis de residència entre municipi, les ciutats catalanes tenen un saldo migratori negatiu de residents que s’han traslladat a viure a municipis no urbans.
Es tracta d’un èxode als pobles, un procés de desconcentració urbana que es concreta en més sortides que entrades als grans municipis com Terrassa.
A les migracions amb la resta d’Espanya, el saldo continua sent negatiu. Van marxar 1.358 persones i en van arribar 1.187 / nebridi aróztegui
I on s’instal·len aquestes persones que deixen les grans ciutats? Doncs les estadístiques revelen que la majoria de les poblacions receptores de migracions dins de Catalunya són els municipis entre 5.000 i 50.000 habitants. En conjunt, aquests pobles i ciutats van tancar el 2022 amb un saldo positiu de 9.531 habitants, una magnitud similar a la registrada l’any 2019, abans de la pandèmia.
Pel que fa als pobles, a les zones rurals, el saldo també és positiu i les entrades, 4.048 més que les sortides durant el 2022, són lleugerament inferiors a les dels anys de la pandèmia, però superen a les registrades el 2019.
L’èxode cap als pobles perd intensitat després del pic registrat durant els anys de la covid-19, quan el fenomen es va disparar, però continua marcant un canvi de tendència en els processos migratoris interns. Deixar les ciutats per a instal·lar-se a municipis més petits, és ja una opció arrelada.
A Terrassa, el saldo migratori per a les migracions internes, les amb la resta de Catalunya, va ser positiu l’any 2022, quan van arribar 182 habitants més dels que van marxar.
Els anys 2020 i 2021, els de la covid-19, les sortides cap a altres municipis catalans van superar les arribades.
Les dades de l’Idescat també posen de manifest que més de la meitat dels canvis de residència dins de Catalunya comporten un canvi de comarca. Les principals comarques receptores són el Vallès Oriental, el Baix Penedès, el Maresme i el Garraf.
Pel que fa a les migracions amb la resta d’Espanya, el saldo continua sent negatiu (-171) a la ciutat de Terrassa, on l’any 2022 van arribar 1.187 persones i en van marxar 1.358.
Les migracions externes
Les migracions externes també continuen deixant un saldo positiu a la ciutat (2.664 persones), com passa des del 2016. Abans, marxaven més persones a l’estranger de les que arribaven procedents d’altres països.
Aquest va ser un procés que va començar amb la crisi del 2009, quan alguns residents van decidir deixar la ciutat per tornar al país d’origen o bé amb destí a altres zones amb una millor conjuntura econòmica i oferta laboral.
Ara, la ciutat torna a ser receptora de població procedent de l’estranger, tot i que l’origen dels immigrants ha evolucionat.
D’entrada, augmenten les persones procedents de la resta d’Europa (278 l’any 2022) i també les arribades de la resta de la Unió Europea (265).
Pel que fa als països d’origen de les persones procedents de fora de la UE, durant el 2022 les que van arribar des d’Amèrica van superar amb molta diferència els procedents d’Àfrica.
Els processos migratoris des dels països del continent americà es van disparar de nou l’any 2016 i, amb una davallada puntual l’any de la pandèmia (2020), continua en ascens a la ciutat.
Per nacionalitats, les darreres arribades a Terrassa des d’Amèrica les protagonitzen majoritàriament persones procedents d’Argentina, de Colòmbia i de Veneçuela.
Un saldo migratori positiu de 2.675 habitants
Terrassa és tradicionalment un municipi receptor de població. Històricament, la ciutat ha crescut fruit d’un saldo positiu entre els naixements i les defuncions –que ara s’ha invertit–, però sobretot del fet que arriben més persones de les que marxen.
Durant el 2022, el saldo entre les entrades i les sortides va ser de 2.672 habitants més. La xifra recupera la davallada dels anys de la pandèmia, en què el saldo positiu va ser de 424 persones el 2020 i de 825 el 2021, però encara no ha assolit els nivells prepandèmics. L’any 2019 el saldo migratori a la ciutat va ser positiu de 3.082 persones.
Les estadístiques de les migracions a la ciutat mostren que, amb l’excepció de la pausa de la pandèmia, Terrassa torna a registrar els saldos migratoris propis de la primera dècada dels anys 2000, fins a la crisi econòmica i financera del 2009.
En aquell moment, el saldo migratori positiu a la ciutat va evolucionar dels 1.426 habitants del 2002 fins als 3.272 del 2008.
Pel que fa als fluxos, les arribades de població procedent de l’àrea metropolitana sempre han superat les migracions estrangeres, un fenomen que es manté.
El flux migratori intern el protagonitzen les arribades dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Arriben majoritàriament dones joves
El saldo migratori global a Terrassa el protagonitzen les dones. Les darreres dades sobre els moviments migratoris a Catalunya publicades per l’Idescat, referides a l’any 2022, revelen que dels 2.675 habitants que va guanyar a la ciutat un cop tancat el recompte d’entrades i sortides, 1.465 eren dones, enfront dels 1.210 homes. Són majoritàriament dones joves, entre els 15 i els 29 anys. Elles també són majoria en el col·lectiu de les persones que van decidir l’any 2022 deixar Terrassa i canviar de lloc de residència. Les dones (1.213) van superar els homes (1.114) en aquest procés d’emigració i el gruix van ser joves entre sls 15 i els 29 anys.
Immigració de la comarca i la demarcació de Barcelona
El flux migratori intern revela que a Terrassa, els moviments de població entre municipis de Catalunya es produeixen des de l’entorn més proper. Durant el 2022, van arribar a Terrassa procedents d’altres municipis de la demarcació de Barcelona 2.786. No hi ha detall estadístic del punt de procedència, però aquest flux l’han protagonitzat els darrers anys parelles joves i famílies de Barcelona i de l’entorn metropolità, que arriben a Terrassa atrets pel preu de l’habitatge, les bones comunicacions i l’entorn natural. El segon col·lectiu més nombrós en el procés d’immigració interna el protagonitzes persones procedents de la mateixa comarca del Vallès Occidental, en total 2.348 homes i dones.
