Sonia López, artista
Pintar ja li agradava de petita i, fa uns anys, es va fer alumna de Bloc Centre Expressió Artística. D’ençà que va anar-hi, diu que “he millorat molt, perquè he après tècniques noves i he provat coses noves”. Li agrada més pintar “retrats i personatges” i els paisatges no tant. Quant a materials, acostuma a utilitzar pastel, però quan es cansa una mica, “em passo al carbonet o a l’acrílic i, alguna vegada he pintat amb oli”, però prefereix el pastel, perquè “treballes amb els dits, pintes amb les mans i és més agradable”.
“Per a mi, la pintura ha sigut com una teràpia i hi ha molta gent que comença de zero i que mai havia agafat un llapis que veus com milloren molt”. Es defineix com a “molt detallista” i quan pinta prefereix “anar a poc a poc i treballar-ho” i un dels factors que més li agraden és “veure créixer el quadre” que està pintant.
Assenyala que l’estat d’ànim influeix bastant a l’hora de crear un quadre. “Si estàs baixa de moral, el resultat no és el que t’esperes i et costa més treballar-ho”, diu. I també considera que passa en l’aspecte creatiu, assegura. “Quan tens un mal dia, et costa més concentrar-te”, afegeix.
Es va formar com a administrativa i és a la feina que has fet i que fa en l’actualitat. Admet que li hauria agradat poder dedicar-se únicament al món artístic.
Ha participat en exposicions, però sempre col·lectives. El mes de setembre farà la seva primera en solitari, al restaurant Cal Felip. “Estic molt emocionada i tinc moltes ganes”, comenta.
