Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos-en i celebrem-ho! Ens n’alegrem, sí, i ho celebrem, perquè l’obra de Déu, la seva acció supera tot el que nosaltres hauríem pogut imaginar.
Que Déu ens hagi parlat, que hagi vingut ell mateix al món fet home com nosaltres, que hagi mort a la creu, són motius que tenim per acontentar-nos i festejar-ho com diem en aquest fragment del salm 117.
Si tot hagués acabat aquí, encara podríem experimentar una ombra de decepció i de tristor com la d’aquells deixebles que tornaven de camí al seu poble d’Emmaús. Però és que no ha estat així, perquè Jesús veritablement ha ressuscitat i això suposa que Déu ha dut a terme el seu projecte d’amor, això vol dir que l’esperança és present al món i a les nostres vides.
I també vol dir que allò que va començar a Betlem ha acabat en un sepulcre buit, perquè aquell que va morir a la creu ha ressuscitat! Encara que realment no s’acaba aquí, perquè caldrà que Jesús ressusciti en cada un de nosaltres i que, quan tot li estigui sotmès, Déu ho sigui tot en tots (Cr, 1 Cor 15, 27-28).
Molts homes i dones del nostre temps pensen que tot acaba amb la mort i alguns diuen “és que ningú no ha tornat per explicar-ho”, i prefereixen quedar-se en la foscor d’una existència sense propòsit perquè no té sentit una vida que, després de maldecaps i patiments acabi en la mort. Però resulta que Jesús sí que ha tornat i ens ho ha explicat; ell va morir a la creu i va ser enterrat, però aquella creu no era una derrota, sinó el signe de la victòria de Déu i també el nostre. De la mateixa manera que els israelites miraven la serp al desert i se salvaven, també nosaltres mirant la creu (cf. Jn 3,14).
A la vetlla pasqual hem pogut rememorar les meravelles que Déu va obrar al llarg de la història de la salvació, totes les seves obres meravelloses. Des de la creació, quan feu la llum que il·lumina les tenebres, fins a la consumació final dels temps que esperem, quan Crist ressuscitat tornarà gloriós i podrem viure eternament amb ell i tots els sants de la història. La llum que neix del foc nou, la paraula que actualitza la història de la salvació, l’aigua beneïda a les fonts baptismals per fer renéixer els catecúmens i el sagrament de l’eucaristia que ens alimenta i dona vida, vigor i alegria són els signes centrals de la nova vida de fills de Déu que hem rebut.
És veritat que hem de seguir lluitant amb les dificultats que es presenten cada dia, començant per la lluita amb nosaltres mateixos i amb el pecat. Però ell és viu i així com Déu acompanyava el poble d’Israel en el seu pelegrinatge pel desert, el guiava i l’alimentava, així ara Jesús ressuscitat, el fill de Déu encarnat, mort i ressuscitat, ens acompanya a cada un de nosaltres i a la humanitat sencera en el nostre pelegrinatge vers la veritable terra promesa. Només ens cal deixar-nos guiar per ell. I com Maria Magdalena, anar a trobar els nostres germans que encara no el coneixen.
Bona i santa Pasqua de Resurrecció!
