Terrassa

Uns estudis pioners i plens d’oportunitats

L’institut Santa Eulàlia es va convertir l’any 2021 en el primer centre públic del Vallès Occidental a oferir el grau superior en Energies Renovables. El context energètic internacional i l’auge del sector fan que els alumnes tinguin sortides laborals garantides

L’institut Santa Eulàlia és pioner al Vallès Occidental amb el grau superior d’Energies Renovables / ALBERTO TALLÓN

L’horitzó energètic està canviant i l’institut Santa Eulàlia és un dels impulsors d’aquest canvi a la nostra ciutat. L’any 2021, es va convertir en el primer centre públic del Vallès Occidental a oferir el cicle de grau superior en Energies Renovables. L’ensenyament se centra a abordar dos pilars fonamentals: l’energia eòlica i la fotovoltaica. La importància dels conceptes ecologia i energia és indiscutible, i més en el futur, tenint en compte que formen part de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de l’ONU.

Les energies renovables són fonts d’energia netes, inesgotables i competitives. Es diferencien dels combustibles fòssils principalment en la seva diversitat, abundància i potencial d’aprofitament en qualsevol racó del planeta, però sobretot en què no produeixen gasos d’efecte hivernacle –causants del canvi climàtic– ni emissions contaminants. A més, els seus costos evolucionen a la baixa de forma sostinguda, mentre que la tendència general dels costos dels combustibles fòssils és l’oposada.

De fet, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) preveu que el 44% del subministrament elèctric global el 2040 provingui d’energies renovables, una quantitat important tenint en compte que és possible que la demanda mundial d’electricitat augmenti un 70% a causa del desenvolupament dels països emergents. En aquest context, optar per estudis d’aquest àmbit és una aposta de futur.

Les energies renovables no només són beneficioses per al medi ambient, sinó també per a l’economia i el desenvolupament social. Així mateix, ja contribueixen a crear més ocupació que els combustibles fòssils. Les oportunitats laborals que brinda aquest sector en ple creixement són àmplies, demandant professionals especialitzats i altament capacitats.

Així, els alumnes que obtinguin la titulació adquiriran competències professionals per efectuar la coordinació del muntatge, posada en servei i gestió de l’operació i manteniment de parcs i instal·lacions d’energia eòlica; promocionar instal·lacions; desenvolupar projectes, i gestionar i realitzar el muntatge i manteniment d’instal·lacions solars fotovoltaiques; gestionar i supervisar el muntatge i el manteniment, i realitzar l’operació i el manteniment de primer nivell en subestacions elèctriques.

Alumnes de l’IES Santa Eulàlia que fan el grau en Energies Renovables / Alberto Tallón

Facilitat en el mercat laboral

Alberto Salinas, coordinador de DUAL a l’institut Santa Eulàlia, destaca la facilitat amb què els estudiants del programa s’integren al mercat laboral. “És un sector que està plenament en auge, sobretot el fotovoltaic, ja que és més accessible i està bonificat. Els alumnes tenen moltes opcions de treballar en el lloc de pràctiques perquè és un àmbit on les oportunitats no falten”, explica Salinas. “Si els alumnes són bons, es queden a l’empresa”, afegeix.

El sector de les energies renovables ha proporcionat feina a 111.409 professionals al llarg del 2022 a Espanya, un 20% més que en el període anterior, sent l’àmbit de la producció d’energia solar fotovoltaica el que més llocs aporta, segons l’informe “Renewable Energy and Jobs 2023”, elaborat per l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) i l’Organització del Treball.

Espanya és un dels deu països amb més feines relacionades amb la producció d’energia fotovoltaica en el món, amb aproximadament 65.600 empleats, i el tercer a Europa, solament superat per Polònia i Alemanya, segons l’informe. A més, se situa en les primeres posicions quant a ocupacions relacionades amb l’energia eòlica, amb aproximadament 20.000 professionals treballant en aquest sector el 2022, per darrere d’altres països europeus com Alemanya, el Regne Unit i França.

En l’àmbit mundial, el sector relacionats amb la transició energètica i la sostenibilitat van donar feina a 13,7 milions de persones l’any 2022, una xifra que s’ha disparat un 87% en l’última dècada.

Poca presència femenina?

La presència femenina en els graus industrials acostuma a ser pràcticament nul·la, almenys a l’institut Santa Eulàlia. En el cas del grau superior en Energies Renovables, només han cursat quatre dones en les dues promocions que porta l’ensenyament. Tot i això, aquesta participació femenina ja és major que la que hi ha en altres graus del mateix centre. En aquest sentit, Alberto Salinas afirma que “en el grau d’energies renovables és on més dones hi ha. En mecànica, no n’hi ha cap. En elèctrics, hi sol haver una dona com a molt, mentre que en instal·lacions només n’he tingut una en tot el temps que fa que soc aquí”.

Núria Palau, 23 anys

“Ser dona no suposa cap limitació en aquest sector”

La Núria va començar a cursar el grau en Energies Renovables el gener de l’any passat. “Hi vaig entrar a mig curs. Venia d’un grau universitari d’Arquitectura, però no em va acabar d’agradar i vaig canviar-me a aquest”, comenta. “Un mes després d’entrar al grau, una empresa es va posar en contacte amb mi per començar a treballar”, indica la Núria.

Encara continua en aquesta empresa i, per això, ha decidit fer el projecte final de grau, ja que no necessita fer pràctiques. En el seu lloc de treball, la Núria fa “projectes, memòries, estudis de fotovoltaiques, tramitacions…”.

En el sector de les renovables, comenta que “en l’oficina, predominen les dones”. Tot i això, manifesta que “en el meu cas m’han donat l’oportunitat d’anar a instal·lacions elèctriques, on tot són homes, i mai m’he sentit menyspreada ni inferior”. “He tingut sort amb els companys, però en un altre lloc potser no et reben de la mateixa manera. Tot i això, hem d’animar a les dones a què és possible guanyar-se la vida d’això. Ser dona no és cap limitació”, afegeix.

Fatima Zohra Noli, 22 anys

“Tenia por de no trobar cap més dona a classe”

“El grau en Energies Renovables ens ha obert moltes portes”, manifesta la Fatima. Està cursant el segon i últim any i ja ha aconseguit feina en el sector. “Vaig començar les pràctiques a l’octubre, i aquest mes m’han fet contracte en la mateixa empresa”, indica.

Totes les tasques que duu a terme a l’empresa on treballa van relacionades amb el sector de l’energia fotovoltaica. Així mateix, explica que “faig projectes per a futures fotovoltaiques, manteniment d’instal·lacions en funcionament… La Fatima creu que el d’Energies Renovables és un grau que creixerà exponencialment en un futur.

Tot i que la Fatima “tenia por de no trobar cap més dona a classe”, valora positivament la seva experiència durant aquests dos anys.
Assegura que per cursar el grau d’Energies Renovables “has de tenir una bona base de matemàtiques i de física”. Creu que té experiència en el sector després de cursar el grau. Per això, apunta que “m’estic plantejant fer una enginyeria elèctrica”.

Neus Febrer, 25 anys

“Han de saber que en aquest sector hi pot haver dones”

La Neus va cursar un grau mitjà en Jardineria i Floristeria i un de superior en Medi Ambient, però li va interessar el tema de les energies renovables i va cursar aquest grau per aprofundir-hi.

“He fet dual i encara estic en pràctiques”, comenta la Neus. A diferència de la Núria i la Fatima, que treballen en la base del projecte (oficina), ella ho fa de cara al públic. “Em venen molts homes que em veuen i passen de llarg perquè prefereixen que els atengui un altre company”, expressa. En aquest sentit, afegeix que “arriba a un punt que no sé si m’estan jutjant per sexe, per edat o per les dues”. Fins i tot li han arribat a dir “tu no ho deus saber, vaig a preguntar-li al teu company”.

La Neus creu que “els homes han d’estar més oberts de ment i ser conscients que en aquest sector també hi poden treballar dones”. No va tenir un passat fàcil en altres estudis, ja que afirma que “vaig venir amb molta por perquè en el grau de Jardineria i Floristeria ho vaig passar molt malament”. Així mateix, sosté que “allà no acceptaven que a classe hi hagués dones”.

143 instal·lacions per cada 10.000 habitants al Vallès

Al Vallès Occidental hi ha una ràtio de 143 plaques fotovoltaiques per cada 10.000 habitants. Es tracta de les últimes dades facilitades per la Generalitat de Catalunya pel que fa a aquesta mena d’instal·lacions. Catalunya va tancar l’any 2023 amb rècord de noves instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic sobre coberta, 42.000, i ja supera les 100.000 amb una potència instal·lada total de 990,5 MW. En tan sols un any, el nombre d’instal·lacions ha crescut un 70%, de les prop de 60.000 que hi havia el 2022 fins a les 102.107 a desembre del 2023, i es manté així el ritme ascendent dels últims anys. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha apuntat que per l’executiu l’autoconsum és “un eix fonamental del nou model energètic més net, just i participatiu” i ha dit que ja s’ha assolit el 45% de la potència d’autoconsum que cal instal·lar d’aquí al 2030 d’acord amb els objectius fixats pel mateix Govern.

Plaques solars a Terrassa / Nebridi Aróztegui

L’any passat es va tancar amb 42.291 noves instal·lacions, que sumen 493,7 MW, la xifra més gran de la sèrie històrica. Catalunya ja compta amb 102.107 instal·lacions d’autoproducció i 990,5 MW en servei.

El gran increment es va produir a partir de l’any 2019 amb la supressió de l’impost estatal al sol, i més acusadament des del 2021, coincidint amb l’aprovació del decret d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades. Des d’aleshores s’ha multiplicat per cinc la potència instal·lada als teulats de tot el país.

Per comarques, on hi ha més penetració (ràtio d’instal·lacions per cada 10.000 habitants), és al Lluçanès, que té 356 equips (una ràtio de 450 per cada 10.000 habitants), el Moianès amb 497 (i una ràtio de 338) i les Garrigues, amb 609 i una ràtio de 322 per cada 10.000 habitants. Al Vallès Occidental n’hi ha 143, lluny d’aquestes comarques.

A escala municipal, prenent els nuclis de població de més de 2.000 habitants, Gurb amb 221, Matadepera amb 715 i Corbera de Llobregat amb 1.066 són els municipis amb més penetració dels equips l’autoconsum.

Catalunya havia rebut 115 milions dels fons Next Generation per finançar la instal·lació de solar fotovoltaica d’autoconsum, però s’hi destinaran
350 milions.

To Top