Joan Roma i Cunill
Tot sovint, apareixen als mitjans de comunicació informacions que em deixen perplex i alhora indignat. I doblement indignat, perquè no veig una reacció immediata ni per part del sector afectat ni per part de les administracions responsables.
Avui, parlo dels enormes retards en els exàmens de conduir, indispensables per obtenir el carnet. Un altre dia, parlaré d’altres retards en altres sectors encara més estratègics i sensibles. Torno al tema.
Amb dades de fa un any, hi havia una llista d’espera a Catalunya de 65.148 persones i a tot Espanya, de més de dos milions. Sí, sí, ho heu llegit bé, dos milions en espera de ser cridats per fer els exàmens teòric i pràctic per aconseguir el carnet de conduir. Per què aquest retard de mesos? Doncs perquè només hi ha un total de 704 examinadors que només poden fer 12 exàmens per dia de treball.
Aquesta és una d’aquelles notícies que obliguen a la perplexitat, primer, i a la indignació, tot seguit. Avui dia, disposar del carnet de conduir no és cap caprici. Vaja, ho pot ser per a algunes persones, però és una imperiosa necessitat per a la immensa majoria. Els va la feina, la possibilitat d’estudiar, de viatjar, de portar amics i familiars al metge o a fer gestions i tramitacions. És igual, és un element indispensable, molt especialment quan es viu en territoris amb un mal servei públic de transport, com passa a tot el món rural.
Com en altres sectors, l’excusa o si voleu la justificació és que no tenen prou personal. Doncs bé, que es millorin les condicions i es busquin sortides per desencallar immediatament el problema. I pel que he pogut saber, diners n’hi ha, puix que el finançament prové de les mateixes taxes que paguen tots els inscrits i alhora de les multes i sancions de trànsit. En conjunt, una recaptació molt superior a la del cost.
Davant aquesta situació no hi ha excuses que valguin. Tant les autoescoles com els alumnes i totes les administracions, tinguin la responsabilitat directa o indirecta, han d’exigir una solució immediata que per descomptat implica la contractació de molts més examinadors. I si cal una acció immediata, reincorporar dos o tres centenars d’antics examinadors per retallar llista d’espera mentre arriben els nous.
I animar agents del sector a entrar en aquest ofici. Si es milloren condicions econòmiques i si cal horàries, segur que atrauran interessats. El que no pot ser és tenir centenars de milers d’aspirants a conductors sense saber quan seran examinats. És impropi d’un país modern i eficient i suposa un fre important per a l’accés a milers de llocs de treball i a poder viure en condicions diferents.
Quan una administració detecta un problema, està obligada a posar-hi remei amb el mínim de temps possible. Fa tres o quatre anys que dura aquesta situació, temps més que suficient per haver-hi posat remei. Pertoca al govern central fer-ho, però també a les altres administracions exigir-ho.
