De carrerons en trobem i molts pel centre de la ciutat. Són les restes del passat que han continuat una tradició que, després, els ha convertit en allò que s’anomena el centre històric o alguna expressió semblant. Passejant per un d’aquests carrerons, poden trobar-se, per terra, unes fulles de metall, que el que fan és escenificar el seu nom, Són cinc fulles de parra, de diverses mides, que adornen el paviment del carrer que, era esperable, es diu de les Parres.
Cal fixar-s’hi bé. No hi ha res que les anunciï i cap pista per trobar-les. Estan situades com si el vent les hagi escampat de manera involuntària. Com si haguessin acabat de caure i encara cap operari de la neteja hagi pogut recollir-les.
La placa del carrer
Ho diu ben clar la placa del carrer. El nom li ve de “les antigues parres que s’enfilaven per la galeria de l’antic Hostal de les Parres, on hi ha actualment el número 16”. Precisament, entre els números 12 i 16 d’aquest carrer, hi ha un dels dos comerços entranyables que encara continuen la seva activitat comercial, la Ferreteria Paloma. Aquest establiment, de l’any 1864, adorna una de les seves parets amb una enorme parra i les seves fulles, com rememorant d’on ve tot plegat. És una picada d’ullet a la història.
L’altra, que estava més endavant, anant cap al carrer de la Unió, era L’Arca, una botiga de mascotes que va perdurar en el temps fins que va abaixar la persiana per a sempre més. Quins temps, aquells! Al blog “Records de Terrassa” es fa menció a altres noms que havia tingut aquest carrer partit en dos trams, el més minúscul després del carrer de la Unió. Sobirà, d’en Gontarda, d’en Celler, d’en Ferreres o d’en Font. Déu n’hi do el nombre de noms que ha tingut el carreró.
