[Mercè Boladeras i Domènec Ferran]
El recorregut per l’antiga fortalesa del Castell de Vallparadís reuneix una sèrie de peces amb detalls naturalistes que abasten més de 500 anys d’història d’art en les etapes del gòtic, barroca i noucentista. Són peces d’evocació religiosa i de tradició d’època i popular en tècniques i suports diferents: talla, pintura, fusta, teixit i brodat. Totes les peces tenen com a fil conductor que incorporen ornamentació floral i vegetal, algunes ho fan de manera discreta i subtil en colors i forma, i d’altres de forma exuberant i gairebé monumental.
Les obres triades exposades al castell són cinc: una pintura de Santa Agnès, un fragment escultòric de Sant Vicenç, una escultura de la Mare de Déu de la Concepció, un capçal de llit olotí i el penó de l’Escola Coral de Terrassa.
Les dues primeres imatges d’iconografia religiosa, les al·legòriques a Santa Agnès i Sant Vicenç, són peces de notable valor històric, en quan es van salvar de la crema de la Guerra Civil del 1936. Foren rescatades pel mestre i artista terrassenc Josep Rigol i Fornaguera, un gran defensor del patrimoni local, que va desenvolupar una rellevant tasca en el fons museístic de la ciutat.
En les obres seleccionades es pot apreciar com la decoració naturalista eleva el valor artístic de la peça creada i també com s’interpreta en el pas del temps. En les representacions de les figures i objectes hi ha dibuixos de flors en els vestits de les figures pintades i escultòriques (les icones religioses) i també en objectes (un moble i un penó). Alguns d’aquests motius s’expressen amb més identitat que d’altres, que queden més diluïts sobre el material emprat per pintar o modelar la peça.
En la majoria de les obres trobareu també un desplegament cromàtic, en què sobresurt el daurat, el groc lluminós, un color preciós lligat al culte, a l’eternitat i el poder diví així però també signe d’ostentació i riquesa. També hi trobarem l’ocre, el verd, el blau, el vermell, el negre i el blanc. Una sèrie de colors que despunten en l’època medieval com a sinònim de poder lligat a l’església i als nobles.
Santa Agnès
Segle XV
La imatge correspon a la santa màrtir d’aquest nom que sempre apareix acompanyada amb l’Agnus Dei, símbol de Crist. La iconografia presenta la figura femenina nimbada, amb mantellina blanca al cap, capa curta de color taronja amb passamaneria, lligada amb fíbula floral i túnica fosca amb motius florals i vegetals.
Forma part d’una predel·la, motllurada i daurada del retaule gòtic que decorava l’ermita de Sant Salvador de les Espases, al terme municipal d’Esparreguera. Aquest retaule fou cremat l’any 1936, excepte la taula pictòrica, salvada i traslladada per Josep Rigol i Fornaguera a Terrassa i, posteriorment, exposada a l’espai on actualment es conserva, el Museu de Terrassa al Castell Cartoixa de Vallparadís.
A la part central de la taula recuperada per Rigol s’hi representa la Resurrecció de Crist i a banda i banda, a la dreta l’Anunciació i Santa Bàrbara i a l’esquerra Santa Agnès i Santa Cecília. Al voltant del 1990 la predel·la va ser restaurada pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.
Sant Vicenç predicant
Segle XVII
L’escena escultòrica de fusta tallada i policromada té com a protagonista a Sant Vicenç predicant dempeus, sobre una tarima, amb els braços oberts (li manquen les mans) als seus alumnes. De la imatge destaca, en primer pla, el vestuari i, en especial, el que duen tres dels deixebles (un assegut) que l’envolten. Porten teixits clàssics i elegants, amb plecs, que combinen el daurat i el verd amb una estampació floral i vegetal molt subtil.
Aquesta peça va formar part del retaule barroc de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal de l’any 1619, obra de l’escultor moianès Jaume Rubió, juntament amb el seu fill. El retaule va desaparèixer, exceptuant alguns fragments, amb la crema de la Guerra Civil. El fragment exposat al castell va ser recuperat per Rigol i Fornaguera i dipositat al fons museístic municipal. Durant el període de guerra es va guardar a la seu de les Esglésies de Sant Pere.
Mare de Déu de la Concepció
Segle XVIII
Es tracta d’una obra escultòrica femenina en fusta tallada i policromada. La figura religiosa atrau pel vestit de plecs que l’embolcalla i que mescla els tons daurats i ocres amb molta elegància. El mantell, amb una sèrie de plecs harmònics, està decorat amb motius florals. La túnica cobreix una part del cap, insinua una mica l’escot i deixa al descobert els dits dels peus.
La imatge, que desprèn feminitat i sensualitat, pertany a l’antic gran retaule de l’altar major de l’església de Sant Pere de Terrassa, encarregat l’any 1781 a l’artista barceloní Nicolau Traver i que hi va ser fins al 1895.
Aquest retaule contenia quatre escultures al·legòriques a la Mare de Déu de la Concepció, Sant Tomàs d’Aquino, Sant Pere i Sant Agustí (aquesta última no està determinada). Les dues primeres es mostren al castell; la de Sant Pere està als dipòsits del museu, i l’última, la de Sant Agustí, va desaparèixer.
Penó de l’Escola Coral
Segle XX
És una senyera de teixit brodat, d’estil noucentista, de l’artista Jaume Llongueras i Badia que fou beneïda al monestir de Montserrat el 12 de setembre del 1915. El penó està teixit i brodat subjectat per una porta penó metàl·lic i cintes commemoratives penjades.
S’hi representa, a dalt, el nom de l’entitat fundada l’any 1904 com a “Escola Choral” i “Terrassa” a la part inferior. Al centre hi ha una font-sortidor monumental, i a banda i banda, dues figures femenines subjectant garlandes florals, com possible al·legoria als Jocs Florals. La figura de l’esquerra, inspirada en una musa clàssica mostra el tors semi nu i està descalça. A la dreta, una pubilla catalana amb ret al cap, arracades, mantó de Manila, vestit, davantal i sabates florejades.
Capçalera de llit d’Olot
Segle XVIII
Capçal de llit de la tipologia anomenada Olotina, encara que també es fabricava a altres indrets de Catalunya i València. Està construït amb fusta pintada al tremp i daurada. És d’una sola peça, amb la part superior retallada amb formes geomètric-vegetals resseguides per silueta daurada. La part inferior, rectangular, on s’encaixaria el llit, presenta una decoració marbrejada.
El motiu central, sobre fons negre, en daurat, és l’anagrama de l’Ave Maria coronada.
La resta de capçal sobre fons blau conté motius florals que sovint recreen teixits del període. En aquest cas, hi ha vistoses i acolorides flors vermelles i daurades barroques.
