Rambla d’Ègara (1977-2024)
L’any 1977, més en concret, el 18 de febrer, es fotografiava el panorama que podem visionar a la imatge més antiga de les dues d’avui (o s’editava aquell dia, no ho podríem precisar). Era notícia, suposem, que un semàfor estès en horitzontal, caigut, abatut per una força desconeguda només observant la instantània. Un semàfor situat a la rambla d’Ègara, davant, gairebé, d’on estava el Cinema Rambla, on ara hi ha una botiga famosa del sector del tèxtil.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Una tanca feia d’avís per als vianants, per evitar qualsevol accident o ensurt. Amb el del semàfor, ja n’hi havia prou. El semàfor va quedar, com es pot comprovar a la fotografia de llavors, amb els cables pengim-penjam, com un C-3PO qualsevol a una escena d’alguna de les entregues antigues de la nissaga “Star Wars”.
El que es pot veure a la imatge d’ara, la que es va fer fa uns dies, transmet unes sensacions oposades. Hi ha calma, pau, tranquil·litat i tots els estats que es relacionen amb el fet que no passa res i, millor així. La rambla d’Ègara, encara que ara no circuli tota la recopilació de vehicles de fa temps, no deixa de ser una via d’històries, algunes més interessants i altres més avorrides, altres més curtes i altres més llargues, algunes verídiques i altres inventades.
Funcions específiques
Un semàfor, que té unes funcions molt específiques, pot caure per la intervenció d’una força considerable, com podria ser un automòbil o un autobús. Difícilment podria ser per intervenció humana, si més no individualment. En grup, i si fos molt nombrós encara més, sí que seria possible.
Com un C-3PO qualsevol, el semàfor de la instantània de fa més temps, va caure, sense remei, sense poder evitar-ho. Els arbres, en les dues imatges, es mostren pelats, amb poc a ensenyar, com si es volguessin amagar de la seva existència ordinària. La resta de les peces que conformen l’escena, així així. Attrezzo i prou.
