Plaça del Doctor Robert (1975-2024)
El trànsit a la ciutat pot haver canviat quant a intensitat o excés, perquè remodelacions de carrers o de places i, a més, prohibicions o limitacions, ho promouen. Són efectes del pas inexorable del temps. Abans, carrers que admetien dos carrils, només en suporten un i, carrers que tenien prohibit circular en un sentit concret, ara han variat i el sentit prohibit és el contrari.
Fotos: Ramon Navarro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Queda reflectit en les dues instantànies que van immortalitzar la mateixa zona, però en anys diferents. Tot el que es pot contemplar a la foto pretèrita, que és de 1975, any de la mort del pollastre, en realitat, no difereix gaire de tot allò que també es pot observar a l’actual. Són escenes molt equivalents i, els actors, majoritàriament vehicles de moltes classes, es diferencien perquè són d’èpoques ben diferents.
Ser de dues èpoques diferents ja té això, que els elements principals “vesteixen” de maneres distintes, tenen formes distintes i aparences distintes. Si no haguéssim evolucionat, estaríem a les cavernes encara, tot i que potser no seria mala solució, tornar-hi. Alguns encara hi estan, emocionalment.
Alguns detalls
Les fotografies d’una part de la plaça del Doctor Robert, on es veu com venen els vehicles des del carrer de Topete, mostren alguns detalls. En la del passat, venen cotxes per tot arreu mentre que, a la d’ara, la situació és molt més plàcida, sense tant enrenou. Veure que en la imatge antiga hi ha més rebombori automobilístic no deixa de ser insòlit.
