Antonio Machado
La crisi dels agricultors és la punta de l’iceberg que està surant a la superfície agrícola. Ja hauríem d’estar exigint una reforma en profunditat que incidís en la reducció de les activitats econòmiques que requereixen un consum d’aigua intens.
També hi hauria d’haver una intervenció estatal en les inversions en sectors estratègics per impedir la formació de grups que controlin els mercats. És realment perillós dependre de grups d’inversió que manegen pressupostos superiors als mateixos pressupostos generals de l’Estat.
La ramaderia, l’altra part del sector primari, denuncia que l’entrada de carn de boví de Sud-amèrica i el xai de Nova Zelanda són un llast per a la producció nacional i afecten petites i mitjanes explotacions, mentre que les mesures exigides sí que poden ser assumides per les grans corporacions agroalimentàries que acaparen gran part de la producció. Les mesures de sostenibilitat destinades a reduir l’emissió d’òxid de nitrogen o la normativa de “benestar animal” que afecta les macrogranges de producció intensiva de porcí o d’ocells són un llast per als seus interessos que volen eliminar.
En un comunicat conjunt, els sindicats majoritaris espanyols Asaja, Coag i Upa han reclamat la paralització de les negociacions d’acords com el de Mercosur, la no ratificació de l’acord amb Nova Zelanda i que es detinguin les negociacions amb Xile, Kenya, Mèxic, l’Índia i Austràlia, i així mateix exigeixen que s’estableixin preus d’intervenció i mínims per a tots els productes. També reclamen procediments administratius més efectius i menys burocràtics. La normativa europea inclou l’ús obligatori d’un quadern digital en què portar un registre de les activitats agrícoles realitzades, el problema és que a moltes de les zones agrícoles no hi ha internet. Exigeixen compensacions davant de l’increment de l’energia, les llavors, els fertilitzants i la maquinària. Ajudes a la sequera, que està significant la pèrdua del 50% de les collites. La modificació i ampliació de la Llei de la cadena agroalimentària per eliminar les pràctiques de competència deslleial. Protegir les petites i mitjanes explotacions, així que s’exigeixen noves regulacions que els ajudin a sobreviure, segons el sindicat Unió de Pagesos (UP).
Hi ha una part d’aquest conflicte que hauria d’estar en mans d’organitzacions sindicals de la petita i mitjana empresa, amb una visió col·lectiva de supervivència com a classe social, perquè es tracta que les explotacions petites sobrevisquin davant dels grans grups inversors, que per la seva dinàmica expansionista estan aconseguint la proletarització dels petits i mitjans agricultors, la qual cosa té unes conseqüències negatives en la socialització de l’economia i en la qualitat dels productes agrícoles. La realitat és que les organitzacions feixistes d’Europa són les que estan decidint l’estratègia. Per desgràcia, aquest conflicte marcarà enormement el canvi substancial en l’agricultura europea i en els resultats de les pròximes eleccions europarlamentàries.
La lluita per un món millor implica la unitat de la classe obrera amb la pagesia, però això ja ha quedat per als annals de la història, escrita per Karl Marx i Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin).
