Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Aquest és el lema del Dia del Seminari d’enguany. Fàcilment entenem que aquesta és una pregària, un crit, que surt del cor de l’Església davant d’una necessitat urgent.
La necessitat de sacerdots, pastors bons que ens facin present l’amor de Déu amb la predicació de la paraula, l’administració dels sagraments i el seu guiatge com a pastors, a imatge i semblança del Bon Pastor.
Va ser el mateix Senyor Jesús qui, davant la immensitat de la missió que se’ls presentava, va proposar als seus deixebles de demanar per aquesta intenció. I ara, en el moment present, reconeixem que la necessitat segueix sent la mateixa i per això la pregària també ha de ser la mateixa: “La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi envií més segadors” (Lc. 10, 1-12).
Potser ens havíem acostumat a tenir sempre mossens a prop nostre i ens semblava que n’hi havia molts. Però la societat, el món, ha experimentat canvis profunds i necessitem molts més pastors que en altres temps i els hem de demanar amb fe i esperança. Som tots els que formem part de la família de l’Església, tots, laics, famílies, consagrats, diaques, preveres i bisbe els que ens hem de sentir responsables d’aquesta necessitat i d’aquesta pregària.
Perquè de debò ens sentim realment implicats en aquesta necessitat, de debò ens sentim amb el deure de fer nostra aquesta pregària? Tots, hi insisteixo, des dels més petits fins als grans ens hem d’unir en un clam al Senyor dels sembrats per demanar aquesta pluja de gràcia que és cada un dels que són cridats a donar una resposta valenta, generosa i confiada a la vocació de dedicar tota la vida al Senyor, al servei del Regne de Déu i dels germans.
“Pare, envia’ns pastors” li demanem, però caldria afegir “pastors sants”, perquè els fruits del ministeri sacerdotal només els podrem rebre en la mesura de la seva unió amb Jesucrist, l’únic i etern sacerdot, per poder ser veritables transmissors de l’acció de l’Esperit Sant a l’Església i al món.
Preguem, doncs, al pare del cel que, encara que potser no ho mereixem, ens doni els pastors que necessitem nosaltres i les nostres comunitats cristianes. I que nosaltres sapiguem acollir-los, ajudar-los, valorar-los i agrair a Déu i a ells també totes les gràcies que ens arriben a través de la seva vida entregada amb generositat. Que Maria, mare de Jesús sacerdot i mare dels sacerdots, ens obtingui la gràcia d’aquest tan gran i preciós do que necessitem.
