Barri del Pla del Bon Aire 1977 – 2024
Les imatges del barri del Pla del Bon Aire reflecteixen, probablement com mai a aquesta secció, l’evolució, sense entrar a si és positiva o negativa. Dels bens passejant i pasturant amb tota la comoditat del món, es va passar a béns de caràcter públic i, més en concret el casal. Diuen des de la secció de fotografia que va costar trobar el lloc exacte per executar la fotografia d’ara, precisament per aquest motiu, perquè el panorama ha variat molt des de 1977, quan es va fer la instantània més antiga. D’un lloc sense res es va passar a una ubicació amb edificacions.
Fotos: Miquel Mundet – Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Els bens de la foto del passat (déu-n’hi-do la quantitat), podien estar-s’hi estones i estones, menjant sense presses i fent les seves coses sense que ningú els molestés. Ara, amb la construcció que hi ha, seria molt més difícil. És l’evolució, com es deia a l’inici d’aquest article i, també com es deia, sense entrar a valorar si és un progrés que es pot considerar com a positiu o a l’inrevés.
Construccions públiques
Es poden qualificar de béns aquestes construccions públiques? En el moment que es dirigeixen a la població, s’hauria de dir que sí, que ho són. És un patrimoni per a la població i, per tant, que han de poder utilitzar totes les persones que en formen part.
Tornant als bens, es desconeix si el seu destí va ser passar a formar part de l’oferta de les carnisseries o si van continuar facilitant la seva llana per poder elaborar peces de roba. El be és un animal que transmet calma i no acostuma a ser molt habitual en una ciutat. Abans, sí.
