Joan Roma i Cunill
Ja estem a la Catalunya dels 8 milions d’habitants i el creixement no s’atura, cosa que obliga a fer canvis substancials en la planificació d’infraestructures, equipaments i serveis.
D’una banda, disminueixen els naixements, de l’altra, s’incrementen les necessitats d’equipaments i serveis per a les persones grans. I, de totes bandes, creix la urgència de disposar d’habitatges a preus raonables. Ara, en bona part del país no ho són.
Catalunya és un país petit i la manca de previsió i planificació ha produït una ocupació del territori de manera molt desigual, que vol dir molt desequilibrada. Un immens cap a l’àrea metropolitana de Barcelona i unes extremitats cap amunt i cap avall del litoral. Amb un rerepaís immens buit d’habitants.
Si tenim una immensa àrea metropolitana ocupada i amb pocs espais disponibles, el que seria lògic seria promoure la mobilitat i el transvasament d’habitants cap a zones despoblades. I no solament d’habitants sinó també d’activitats. En aquest moviment, o facilitem habitatge en bones condicions o no serà possible. I ho hem de fer sense necessitat d’ocupar més espai lliure, tenim a l’abast un immens parc d’habitatges buits a la nostra disposició.
Quan dic a la “nostra disposició” vull dir que està inutilitzat i fa l’efecte que ningú està realment interessat a donar-li un nou ús. Greu error, incomprensible i inacceptable. A cada poble, a cada ciutat, gran o petita, trobem un bon nombre de cases tancades. Algunes des de fa vint, trenta o quaranta anys. Increïble perquè serien la solució al dèficit que patim.
Espero i confio que la política d’habitatge que torna a estar com una de les prioritats del govern central comporti canvis legislatius que permetin o fins i tot obliguin a modificar aquesta situació i finalment es mogui tot. Vull dir que es mobilitzin centenars de milions, destinats a la compra de cases i edificis vells, i es destinin a la rehabilitació per posar-los en el mercat de lloguer assequible.
Aquesta pluja de milions permetria donar una empenta important a tot el sector de la construcció i àmbits complementaris durant anys. I en poc temps, perquè amb prou diners tots els ajuntaments podrien emprendre accions de compra i tot seguit iniciar les obres de rehabilitació. No parlo només dels 947 municipis de Catalunya, penso en els més de 8.000 de tot Espanya. Ha de ser una autèntica revolució al servei de la protecció i renovació de centenars de milers de cases i edificis com per oferir dos o tres milions d’habitatges.
Són les xifres de les quals parlen els experts en demografia a la vista del creixement d’habitants, d’una banda, i de l’expulsió de les grans ciutats. Les grans ciutats poc terreny urbanitzable els queda. Millor transvasar habitants cap a municipis propers i facilitar el treball telemàtic perquè molts puguin viure i treballar, a municipis allunyats de les grans capitals. Seria una bona manera de recuperar vida i activitat a pobles buidats.
És només qüestió de voluntat política. Si es posen diners i facilitats, tots els ajuntaments poden emprendre aquesta via. El canvi en l’àmbit de país seria radical i frenaria la degradació patrimonial que ara gairebé tots els municipis, petits i mitjans, pateixen. A més, els resultats es veurien al cap de molt pocs anys.
