Plaça de Lluís Companys / avinguda de Josep Tarradellas (1977-2024)
Per si algú no en va tenir prou amb la situació de la plaça de Lluís Companys l’any 1977, com es veia ahir a aquesta secció, hi tornem. “Qui no vol brou, set escudelles”, que diria algun aficionat als refranys o a les dites, si bé, és necessari aclarir, pels que no van poder llegir el diari o no ho han vist a la pàgina web, avui repassem una part diferent. Més en concret, a la zona de la plaça que mira en direcció a Matadepera.
Fotos: Miquel Mundet/Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
Llavors, poc abans d’acabar la dècada dels anys setanta, tot estava molt a les beceroles, si ens referim a edificis, carrers i altres elements que són els que doten de naturalesa a allò que entenem per ciutat. Detalls que, amb els seus matisos, es troben a totes les urbs del planeta o a gairebé totes.
L’estat de la plaça, en aquells temps, com es detecta a la fotografia més antiga, no permetia ni tan sols un bon partit de futbol o fer unes corredisses sense el risc de caure a terra i ser engolit per una vegetació sospitosa. Un terreny encara per civilitzar, parlant en sentit figurat.
Edificis consolidats
A la part frontal de la imatge més vella, edificis consolidats o en vies de ser-ho, amb alguns que anaven creixent per acabar de configurar un paisatge típic de ciutat. Encara molt per dissenyar i construir, que la feina no havia de faltar en temps de canvis, amb el pollastre a la caixa i sota una pedra per evitar que tornés a volar.
Eren temps d’il·lusions renovades i esperança, amb l’objectiu ineludible d’enterrar el passat. Ara, aquesta plaça i el seu entorn són un punt que es pot considerar neuràlgic.
