Berta Ballesté, saxofonista
Va entrar al Conservatori quan tenia sis anys. “Havia de fer una extraescolar i era o música o anglès i vaig preferir la música perquè sempre m’ha agradat i tenia certa fixació”, comenta. Va triar piano, clarinet i saxòfon quan havia d’escollir instruments. Però, a la tria final, es va imposar el saxo.
Està ara al Conservatori del Liceu i allà té el mateix professor que tenia a Terrassa, l’Albert Julià, una persona “molt important per a mi i m’ha ajudat molt, tant musicalment com personalment”. També elogia altres professors que es “preocupen per la gent i m’han transmès aquesta passió i les ganes per tocar i estudiar i que el saxo i la música es converteixin en la meva vida”. Estudia de sempre música clàssica i diu que “el saxo a vegades se’l veu com a la figura del jazz, però a mi m’encanta el saxo en música clàssica”. Vol continuar formant-se i afirma que “la pedagogia és una part molt important i ja he fet classes i m’agrada molt i quan veus que la gent li posa ganes i li surten les coses, veus que s’il·lusionen i em recorden a mi”.
Li agrada compondre, però ho veu més en el piano. “La composició és diferent de la improvisació, però van bastant unides”, diu. Creu que, en la música “ara, el grau d’especialització és molt més gran que abans i tothom acaba trobant el seu camí”.
També li agrada el jazz, un estil amb el qual ha crescut, a través de l’afició dels seus pares ballant Lindy Hop, si bé té clar que la seva sortida professional preferida està relacionada amb la música clàssica.
