Hi va haver un temps que els artistes que seguien els mateixos criteris d’innovació s’agrupaven per afinitat, sovint donant nom al col·lectiu que formaven.
El Grup Mussol n’és un, potser dels més famosos que ha donat Terrassa, i que va aplegar un grup de coetanis fotògrafs -més aviat amateurs-, que volien trencar els esquemes de “salonisme” (terme acunyat per Joan Colom) imperants en la dècada dels anys 50.
Antoni Boada (Terrassa, 1933) serà “mussol” de primera fornada, si bé va morir aquest diumenge a la ciutat. Aquesta és la seva història.
Juntament amb Josep Maria Albero i Josep Bros (poc més tard s’incorporaria Jordi Vilaseca) organitzen la seva primera exposició conjunta, que data l’any 1958. I donat que es movien en l’òrbita del Casino del Comerç (i consegüentment de la seva secció fotogràfica), és allà on realitzen la segona, l’any 1960.
De fet, és en aquest entorn que també entaularà relació amb amb Joana Biarnés i amb Ramon Masats (també mort dilluns, en aquestes coincidències del destí).
Però fan el salt a Barcelona, portant la mostra a la famosa Galeria Aixelà (que ja fa xup-xup contracultural). És allà on el seu director, Josep Maria Casademont, els anima i posa en contacte amb altres joves fotògrafs barcelonins (l’única dona Pilar Aymerich, el més reconegut Joan Colom, Ignacio Arroyo des de Rubí…) i es conforma en plenitud el grup Mussol.
En aquells primers anys, Boada serà autor d’algunes de les icòniques fotografies de la gran nevada a Terrassa del Nadal de l’any 1962. Retrata la ventada blanca amb els carrers buits; però també la calma de la canalla jugant amb la nau a la plaça del Doctor Robert, sota la mirada d’una peculiar estàtua als “caiguts” que avui no hi és.
I és que Boada, ja als 18 anys, es passejava sovint per Terrassa amb una càmera fotogràfica per a captar la seva realitat quotidiana. De fet, es va dedicar a la fotografia documental i figurativa de la ciutat. Sent un dels principals fotògrafs terrassencs del segle XX (actiu especialment en la dècada de 1960), va donar el seu fons fotogràfic personal a l’Arxiu Històric de Terrassa. Era l’any 2019 i la família de Boada oferia una col·lecció formada per 2.665 negatius (i 18 positius). Ho feia acompanyat per Josep Maria Albero, el darrer “mussol” amb vida.
El mateix any, la llibreria Re-Read havia publicat el seu ja tradicional calendari amb dotze fotografies de Boada.
Amb la seva desaparició, mor el penúltim dels “mussols” i sentinella dels anys 50 i 60.
