Ja constitueixen més del doble que els atropellaments. La lesivitat en les incidències viàries amb VMP ha revolucionat el mapa de la seguretat del trànsit al nucli urbà de Terrassa. El 82% dels accidents de circulació són atribuïbles a infraccions. I en el 80% d’accidents amb VMP o bicicletes hi ha ferits.
En els epígrafs estadístics de trànsit figurava fa una dècada, potser menys, la paraula “atropellament” on ara figuren les sigles VMP, que designen els Vehicles de Mobilitat Personal. És a dir, en la major part dels casos, els patinets elèctrics. També l’increment de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport guarda relació amb aquest fenomen, però ha estat sobretot la irrupció dels patinets el que ha revolucionat l’estadística de lesivitat en accidents de circulació. Ja dupliquen, i un xic més, als atropellaments. En el 9% dels accidents amb víctimes hi ha implicat un VMP, segons dades de la Policia Municipal i de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament. El percentatge d’accidents amb VMP o bicis en els quals es registren ferits és del 80%.
El repte dels VMP és de grans proporcions a causa de diversos factors. Un n’és la falta de normativa específica, aquesta lentitud legislativa que deixa buits i lliga les mans d’administracions municipals. Terrassa va ser pionera a regular la mobilitat dels VMP amb una ordenança pròpia, però alguns dels elements que inclou, com l’ús de casc en determinats usuaris, no pot aplicar-se rigorosament per falta de norma de rang superior que l’empari.
A aquest factor se li suma el cultural: molts usuaris de patinets continuen comportant-se com si conduïssin una joguina, i no un vehicle amb tots els drets i obligacions que aquesta condició comporta. “Fins fa un parell d’anys no tenien ni entitat jurídica”, destaca Marín. Enguany, una nova norma obliga els fabricants d’aquestes màquines a disposar d’una targeta de característiques tècniques, la qual cosa pot suposar “l’avantsala de la seva matriculació”, afegeix el sotsinspector i cap de la divisió de mobilitat i seguretat viària de la Policia Municipal, Jordi Marín.
Accions per evitar atropellaments
Els atropellaments de vianants constitueixen el 4% dels accidents. El nombre d’aquests ha baixat per una major conscienciació social, és cert, però també per determinades actuacions urbanístiques fruit de l’anàlisi de dades i punts negres. I en aquest apartat, les rotondes n’eren protagonistes. Aquests encreuaments d’intensa circulació esdevenien un focus constant de col·lisions, la major part sense ferits excepte quan qui rebia era un vianant.
A la rotonda de la plaça de l’Aigua es va actuar amb una reforma integral: els dos carrils de sortida es van reduir a un, primer amb senyalització horitzontal i després amb obra, la qual cosa va redundar en un descens significatiu d’atropellaments i en la convicció d’extrapolar la decisió a altres rotondes. “Els nous projectes ja porten incorporada aquesta visió estratègica per minimitzar el nombre d’atropellaments”, subratlla l’àrea de Mobilitat.
/ ALBERTO TALLÓN
Mitigat un problema, les autoritats de trànsit s’enfronten ara a un desafiament igual o més gran. La falta de registre oficial fa impossible concretar el número de VMP a Terrassa, però són evidents les tensions de convivència que implica l’increment exponencial de la presència als carrers d’un nou actor “vulnerable”, com indica Jordi Marín. És responsable de la unitat de motoristes i de la UDIAC (Unitat d’Investigació d’Accidents de Trànsit), integrada per tres administratius i tres tècnics que tramiten els accidents que poden anar a judici i elaboren els estudis d’accidentabililitat, establint les causes directes i indirectes dels accidents. I conclouen que “el 82% dels accidents són atribuïbles a la infracció de la normativa”, apunta.
Buit legislatiu
El repte dels VMP és de grans proporcions a causa de diversos factors. Un n’és la falta de normativa específica, aquesta lentitud legislativa que deixa buits i lliga les mans d’administracions municipals. Terrassa va ser pionera a regular la mobilitat dels VMP amb una ordenança pròpia, però alguns dels elements que inclou, com l’ús de casc en determinats usuaris, no pot aplicar-se rigorosament per falta de norma de rang superior que l’empari.
A aquest factor se li suma el cultural: molts usuaris de patinets continuen comportant-se com si conduïssin una joguina, i no un vehicle amb tots els drets i obligacions que aquesta condició comporta. “Fins fa un parell d’anys no tenien ni entitat jurídica”, destaca Marín. Enguany, una nova norma obliga els fabricants d’aquestes màquines a disposar d’una targeta de característiques tècniques, la qual cosa pot suposar “l’avantsala de la seva matriculació”, afegeix Marín.
La tendència a la baixa
El sistema d’anàlisi de la Policia Municipal i l’àrea de Mobilitat estudia el comportament del trànsit a Terrassa en períodes de tres anys i a finals d’aquest 2024 en disposarà de les més actualitzades. Podrà comprovar així si es consolida, com sembla, la tendència registrada entre el 2007 i el 2021, que és de reducció del 58% de l’accidentalitat greu i mortal, segons indica el consistori. En aquest comportament estadístic s’ha de tenir en compte, però, la davallada derivada de les restriccions de moviment durant la pandèmia, que van durar un any. A més, el nombre d’accidents greus va augmentar l’any passat, en relació amb el 2022, un 65%, en bona part pel rol creixent dels patinets elèctrics en la mobilitat.
