La temporada de LaFACT, i en el marc del Festival de Dansa Metropolitana, va presentar el nou espectacle del Programa d’Alt Rendiment (PAR) en Dansa que lidera Rodolfo Castellanos. El programa va oferir dues coreografies de rigorosa estrena, “Les Sílfides” i “El triomf d’Afrodita”. Dues obres d’estils diferents que van causar una sorpresa molt agradable i van entusiasmar per la seva bona execució i posada en escena.
El programa es va obrir amb “Les Sílfides”. La coreografia de Mihaïl Fokín, amb música de Chopin, es va fer viatjar cap al romanticisme més fràgil i delicat. La peça no té argument. Només té la intenció d’explicar el somni d’un poeta que imagina una trobada amb moltes sílfides, joves etèries i boniques, en un bosc clar de lluna.
s una obra, doncs, protagonitzada per ballarines i pel seu lluïment. La coreografia discórrer al ritme de la música de Chopin creant escenes de gran bellesa escènica. El ball és clàssic, però s’aprecien les innovacions de Fokin sobre el seu concepte de dansa total; és a dir el ballarí o ballarina no solament ha d’expressar amb els peus sinó també amb els braços i amb el tors.
Diverses escenes del PAR en Dansa, dissabte passat / LLUÍS CLOTET
La peça va desprendre tot el romanticisme anhelat per aquest poeta somniador. En els moviments corals s’hi van sumar solos amb alguna que altra pirueta de peus i vol ascendent, i algun duet (en la part final del vals) que van atrapar per la seva bona execució. Les ballarines protagonistes, Íria Ramírez, Andrea Martínez i Inés Valet, van despuntar en una interpretació elegant i encisadora.
Superada la primera estrena amb satisfacció, va arribar la segona i més esperada, “El triomf d’Afrodita”, amb coreografia de Rodolfo Castellanos i música de Carl Orff . Diem esperada perquè la creació artística és del mateix director del PAR en Dansa i, per tant, suposava pel mateix un doble repte en forma i contingut. El resultat va superar la prova amb molt bona nota.
Diverses escenes del PAR en Dansa, dissabte passat / LLUÍS CLOTET
Castellanos ha construït una coreografia neoclàssica que s’adapta molt bé a la cantata d’Orff inspirada en el ritual d’unes noces a l’època medieval i consagrada amb el beneplàcit de la deessa de l’amor i del plaer. L’obra va enllaçar moviments del clàssic amb d’altres més contemporanis a un ritme frenètic i va oferir instantànies amb força impacte estètic, com la processó dels mossos i donzelles descobrint els nuvis sota un llençol blanc.
Els ballarins protagonistes del duet, el tercet masculí i de les tres parelles, va complaure per la seva interpretació expressiva de tot el cos. A tot cal afegir la bona tria del vestuari, inspirat en l’antiga Roma, així com la il·luminació per reforçar cada escena dramàtica. “El triomf d’Afrodita” va ser premiada amb aplaudiments. Va triomfar la deessa i amb ella els ballarins del PAR en Dansa i el seu director Rodolfo Castellanos.
