M. Carmen Medina
De la posta de sol del 25 de febrer a la posta del sol del dia 29 del mateix mes.
Els bahá’í de Terrassa, així com els de la resta del món, celebren l’anomenada Festivitat dels Dies intercalats. Aquests dies són considerats especials al calendari bahá’í. No commemoren cap esdeveniment en particular, però simbolitzen l’essència incognoscible de Déu, que està fora del temps, i fora dels límits de l’any i dels mesos.
Els Dies intercalats són dies d’hospitalitat, alegria i caritat, prestant especial atenció a les dificultats dels pobres, malalts i necessitats. No hi ha formes prescrites per celebrar i observar aquests dies, sinó que cada família o persona expressa la seva fe en una gamma diversa i variada d’actes de servei, gratitud, devoció, generositat i solidaritat.
El calendari bahá’í té un sistema únic de dinou mesos, de dinou dies cadascun. Però entre el divuitè i dinovè mes, el calendari bahá’í insereix quatre o cinc dies intercalats addicionals (depenent si és any de traspàs o no). En lloc d’inserir un any de “traspàs” com al calendari gregorià, els dies intercalats bahá’í ajusten el calendari cada any per sincronitzar-lo exactament amb l’òrbita del nostre planeta.
Cadascun dels dinou mesos té un nom que es refereix a un dels atributs de Déu: Esplendor, Glòria, Bellesa, Grandesa, Llum, Misericòrdia, etc. Els dies intercalats o “Ayyam-i-Há” precedeixen sempre el mes de dejuni bahá’í, que té lloc durant el darrer mes del calendari, anomenat “Sublimitat”, i acaba just quan s’inicia l’equinocci de primavera, amb la celebració de l’any nou.
El dejuni bahá’í, a més d’implicar l’abstinència total d’aliments i begudes des de la sortida fins a la posta de sol, és essencialment un període de meditació i oració, de recuperació espiritual, durant el qual les persones creients han de tractar d’efectuar a la seva vida interior els reajustaments necessaris i refrescar i enfortir les forces espirituals latents a la seva ànima. El seu significat i el seu propòsit són, per tant, fonamentalment de caràcter espiritual. Bahá’u’lláh (1817-92), fundador de la Fe bahá’í, assigna una importància extraordinària al període del dejuni, perquè l’ésser humà té dues naturaleses: la material i l’espiritual. Com l’aliment físic nodreix el cos, la pregària i el dejuni, amb la pràctica de la lectura dels escrits sagrats i la meditació, es consideren pràctiques necessàries per nodrir la nostra ànima.
Els bahá’í utilitzen aquest temps de dejuni com un període d’autoreflexió, oració i meditació per poder ajustar la seva vida i arribar a ser millors ciutadans i ciutadanes proactives i treballar per fer cada dia un entorn millor.
