El secret més ben guardat de la humanitat corre perill de ser desvelat”. És la premissa d’inici de “La germandat de l’àngel caigut”. I no sabem quin és el secret, però farem, un espòiler molt bàsic: és religiós.
De fet, “La germandat de l’àngel caigut” sembla seguir en certa manera el gènere popularitzat per l’escriptor Dan Brown en les seves cèlebres novel·les, especialment “El codi Da Vinci”.
Quin gènere? “El thriller religiós”. Així s’explica Vicenç Villatoro, qui s’encarrega de presentar la novel·la a la llibreria Cinta, acompanyant Jaume Clotet (Barcelona, 1974) a l’íntim escenari on la llibreria del carrer de la Palla celebra les presentacions. I és que Villatoro sosté que Clotet ha dissenyat una novel·la amb un rerefons religiós, tot i que no de creences.
Ara bé, el terrassenc li atribueix més aviat un còctel de gèneres. Perquè també hi ha elements de novel·la històrica. De fet, Clotet va fer estudis universitaris d’Història i ha publicat dues novel·les d’aquest gènere. Encara més: “Hi també hi ha una part de novel·la fantàstica”, afegeix Villatoro.
Clotet (esq.), amb Vicenç Villatoro / ALBERTO TALLÓN
Com les xocolatines: “Main contain nuts”: Hi pot haver Tolkien, hi pot haver Dan Brown i hi pot haver La catedral del mar”. Perquè la importància rau en la versemblança. “El gènere és un pacte entre el lector i l’escriptor, en el que l’important és la coherència interna de la trama”, sosté Villatoro. “Si en una novel·la d’Agatha Cristie, l’assassí és el dimoni que s’ha colat sota la porta… Que em tornin els diners!”, sosté.
“Patriota”
El segon tret distintiu de Clotet, a parer de Villatoro, és que ha parit una novel·la “patriòtica”. A volaploma, es podria entendre com una picada d’ull a la nació catalana. Però no és del tot la intenció.
Perquè es refereix més a la nació cultural i idiomàtica. Concretament, al fet que “La germandat de l’àngel caigut” ve a omplir un buit existent en l’actual cultura catalana. “Agafa alguns gèneres populars que funcionen a tot el món i els empra per fer una novel·la en català i amb referents catalans”, explica Villatoro.
O sigui, de Catalunya al món: una novel·la que pugui ser de masses, amb gèneres literaris que funcionen internacionalment, i que potser no havien tingut tants d’exponents en català. “Perquè les dues potes que sostenien l’engrandiment de la cultura catalana i l’ús social del català –TV3 i l’Escola catalana- estan en retrocés”. D’aquí que Villatoro celebri que algú agafi sobre les espatlles el relleu d’altres autors que en els anys vuitanta van fer productes culturals de masses. “Van fer cos”, perquè la cultura catalana no només viurà de “tenir cap”.
El fil invisible de la història segueix en aquest thiller religiós (també històric i fantasiós) que vol atraure un públic de masses.
Cert: que sigui (o no) el Dan Brown català és una “boutade”. Però el que està fora de dubte és que enforteix l’ecosistema del llibre en català.
