Uroz, artista
Va començar cantant rock i havia format part d’algunes bandes. “Em vaig iniciar amb el piano”, instrument que va aprendre pel seu compte i “aprenia cançons de tots els estils d’oïdes”. Això ha sigut una mica la seva manera d’anar adquirint conceptes, “des del sentir i d’escoltar música”. Lamenta que “t’ensenyen abans a llegir música que a escoltar-la” i opina que potser estaria bé no “centrar-ho tot en una partitura”.
Va entrar al Conservatori de Terrassa, on va començar a cantar. Després va formar-se en jazz i música moderna. “Allà vaig descobrir aquests gèneres que, al principi em sonaven a xinès”, diu. Tenis clar que volia fer uns estudis superiors, relacionats amb el jazz i va entrar a l’ESMUC, però l’aventura va durar poc. “Tenia un nivell d’inseguretat i ansietat molt gran”, recorda. No ho tenia clar i va preferir parar.
Va demanar ajuda i, a partir d’aquí, es va plantejar en altres projectes, en aquesta ocasió relacionats amb el flamenc. “La cobla i el flamenc van ser el meu primer contacte amb la música”, que li van arribar per via familiar.
Forma part d’una banda que es diu Uroz Quintet. “Prioritzem molt passar-ho bé i gaudir del procés creatiu i dels concerts”, apunta. “El concert és com l’examen final de tot el procés de creació i a darrere hi ha tot un treball”.
Amb el seu grup fusionen el jazz i les cobles, en un projecte que es diu Coplazz. “No m’agrada encasellar-me i de la música m’agrada tot. El que més, la fusió de cultures i de ritmes”.
