Joan Roma Cunill
Tot sovint, aprofito els caps de setmana per anar a voltar per alguna de les capitals de comarca, de la Catalunya Central, i territoris propers: Vic, Ripoll, Puigcerdà, Solsona, Igualada, la Seu d’Urgell, etc.
És inevitable mirar-me-les amb ulls d’alcalde pel que fa al manteniment, mobiliari urbà, neteja viària, mobilitat, infraestructures, equipaments i serveis.
M’agrada comparar la situació actual amb la de fa 20, 30 o 40 anys. A tot arreu s’han fet canvis espectaculars i és bo veure en quins àmbits s’ha estat més encertat que en d’altres. Doncs bé, comprovades les greus carències en habitatge a totes i cadascuna d’aquestes capitals i de molts altres pobles i ciutats, em demano per què no es duu a terme una mena de “pla de barris” dedicat a la “rehabilitació de cases i habitatges abandonats”.
No té lògica ni és sostenible anar ampliant les zones urbanes i no recuperar els vells nuclis urbans o zones que han quedat deshabitades a causa de múltiples factors. Trobo inacceptable voltar per un poble o una ciutat i anar comptant els edificis tancats i barrats amb clars símptomes d’abandonament. Ja sé que algunes herències són de difícil execució, però en molts altres casos és simplement qüestió de voluntat i finançament.
Ha arribat l’hora en què els ajuntaments, des del més gran fins al més petit, es fiquin en l’àmbit de l’habitatge i esdevinguin propietaris. Això només serà possible amb alguns canvis d’ordre normatiu-legal que simplifiquin i agilitzin les gestions per tot seguit disposar de finançament per a la rehabilitació i posada en el mercat de lloguer assequible.
Tenim a Catalunya desenes de milers de cases tancades. Algunes, situades a llocs realment estratègics, que malmeten la vista i produeixen una negativa sensació d’abandonament. Podria posar noms a totes i cadascuna de les capitals abans esmentades i a dotzenes de pobles grans que amb les ajudes necessàries podrien recuperar una gran part del patrimoni immobiliari.
Per què no es fa? No generalitzem. Ara mateix, la Diputació de Barcelona ja ofereix ajudes per a la compra i rehabilitació d’habitatges als ajuntaments de la seva demarcació.
És un pas endavant important i sobretot exemplificant de cara a altres organismes i institucions del país, però és que hauria d’haver-hi ajudes molt més importants procedents del Govern de la Generalitat i, per descomptat, del Govern central.
La suma dels tres àmbits d’administració pot convertir un problema en una solució. Si cada any els ajuntaments poden recórrer a la petició d’ajuts, s’espavilaran per conformar un pla de rehabilitació que suposi recuperar una part del vell parc d’habitatges. Els pobles i ciutats evitarien donar una trista imatge a algunes zones i sobretot posarien al mercat milers de pisos a preus assequibles.
I tot plegat en un termini raonable. Tot és començar, perquè a continuació una promoció lliga amb una altra i en facilita una tercera. És com una bola de neu que es va fent més i més gran, fins a esdevenir una allau de propostes i realitats. És hora de posar mans a l’obra i no donar-hi més voltes. Prou temps que hem perdut.
