Si demaneu una cervesa a la Nova Jazz Cava, és probable que us la serveixi l’Aina Moragón Pozo, que hi treballa des de fa cinc anys. Una “barwoman” mallorquina que es fixa en els detalls.
Estar darrere la barra implica escoltar molt? I callar secrets? Això sempre passa! I banda d’escoltar “per se” -que totes acostumem a fer-, també és un espai que dona molta facilitat perquè la gent et parli a tu; ja que és un espai en el qual la gent se sent còmoda.
Feu una mica de psicòlegs? Justament parlava d’això amb el meu company a la barra, el Xavi. Més que psicòleg, és una qüestió d’empatia. Crec que sí que fem l’exercici d’entendre la gent, que és molt variada i que ve amb les seves coses de casa. I tu fas un paper de comprendre i empatitzar amb les persones que van passant per la Nova Jazz Cava. No és fer de psicòleg, però sí tenir un caràcter humà, que potser ens falta en el dia a dia.
Com som el públic? “Cultureta” amb copa de cava? Gent “mainstream” que hi entra, de tant en tant? Depenent del preu d’una sala musical, et vindrà un públic o un altre. En el cas de Terrassa, per exemple, mantenir l’essència de les jam-sessions dona un marge molt més ample per entendre el que és el jazz. I no només a l’interior de la Cava, sinó als concerts gratuïts que ofereix el Festival de Jazz, portant la música a les places. Així que es combina un públic molt entès i que pren una copa de cava, amb un altre públic juvenil -i fins i tot infantil- al que s’està arribant al carrer. I que de normal, seria més complicat.
De fet, els aficionats són molt intergeneracionals, oi? Totalment. La jam-session del dijous, per exemple, fa una nit molt dinàmica, d’estar dins i a fora… És un perfil més juvenil. Clar: si tens un amic que és estudiant de música, doncs el vens a veure… I els caps de setmana és un perfil més adult, seriós i entès. Així que al final s’arriba a tothom.
Aina, darrera la barra de la Cava / ALBERTO TALLÓN
I els músics? Com són fora de l’escenari? Depèn! Els artistes estrangers solen ser molt agraïts, perquè els convides des de fora a un lloc com la cava de la qual coneixen la seva fama. I els músics d’aquí perceben la Cava més com estar “a casa”. Venen a gaudir, ja s’ho coneixen.
En deus haver vist de molt bons, des de la barra! Un petit privilegi, quasi! Efectivament, no és habitual treballar en hostaleria i tenir un avantatge tan increïble com el de poder escoltar aquests concerts de primera mà! I no només el concert (que precisament és quan un cambrer més treballa) sinó altres moments com les proves de so i tota la part prèvia.
Quin concert destacaries? Doncs les dones que pugen a l’escenari. De primeres, no és el més normal, veure dones actuant. Per exemple, amb les jam-sessions es veu clarament: Tot i ser un espai lliure, al que hi pot pujar qualsevol persona, la tendència és que surtin homes. I això que són joves! També és cert que el Festival de Jazz intenta garantir aquesta pluralitat. Enguany, per exemple, per la inauguració hi actua una dona: l’Alba Pujals. L’any passat també, que va ser la Wilma Ann. I crec que això són unes primeres passes molt positives, almenys des del que jo he vist. La presència femenina es nota molt i és molt bonic.
Per tancar, quins concerts recomanes de l’edició del 2024? El que realment recomano és mirar bé el programa i demanar-se a un mateix quins gustos tens. Si ets més tècnic, si ets més de cant, més d’estils ballables, més sobri… Cadascú s’ha d’entendre a si mateix: això és important.
En prenem nota. Però… Què no es perdrà l’Aina? Doncs mira, la Nit de Blues em sembla un imprescindible, és un concert que et dona una perspectiva diferent. I després està la “golfa”, que la gent balla molt. Així pots sentir la música de diferent manera, no només escoltar-la.
