Manel Gómez, ferroviari
Professionalment, va treballar, en el sector de l’automoció, si bé la seva afició primordial ha tingut relació “la mecànica i fer coses amb les mans”. Tot i que “era una persona de bolígraf” i en va aprendre pel seu compte. Va començar fent aeromodelisme i “quan això se’m va quedar petit”, va començar a fer altres coses, com màquines de tren.
Va comprar un torn “a un ferroveller de Sabadell” i a partir d’aquí va començar a fer coses, totalment autodidacta. I va aconseguir revistes angleses que tractaven d’això. “Per començar a fer coses de trens o de mecànica, tot el que hi havia era en anglès i vaig anar cap a la Fiac a aprendre’n”.
Va començar fa 54 anys i va ser dels que van iniciar el Club Ferroviari de Terrassa. “Des que es va fundar vaig començar a fer coses pel club i vaig estar més de quaranta anys de soci. Si em necessiten, encara hi vaig, però ara que treballin els joves”, apunta .
Des de petit s’havia sentit atret per la mecànica. “El pare d’un amic meu tenia un taller i quan plegava de la feina, hi anava i anar aprenent veient els operaris”.
“He fet de tot, però els trens, d’alguna manera, tenien una sortida”, apunta. “Per una punta entrava un tros de ferro i per l’altra sortia una màquina de tren”, assenyala. “Quan fas una màquina de tren i funciona és el súmmum i si no hi ha ganes, no surt res”, diu.
Afirma que no es podria quantificar totes les hores que ha dedicat a crear màquines de tren i altres objectes relacionats amb la mecànica. Va treballar al Garatge Ullés i, quan sortia, es dedicava a això.
