Maria Alcaraz, infermera
Va començar a treballar quan tenia 12 anys. Un metge de la ciutat, el cardiòleg Esteve Comas, necessitava a algú “per obrir i tancar la porta”, una feina que no va fer mai, perquè de seguida va treballar en altres tasques, com fer receptes. “Va ser com el meu pare”, perquè va entrar que era una nena.
Es va formar com a la carrera que llavors es denominava ATS i també va estudiar per auxiliar de farmàcia i alternava la feina a la consulta del doctor Comas, on va estar tota la seva vida professional, amb una feina a la farmàcia de la seva germana Maria.“He posat milions d’injeccions i de petita els hi posava a les nines de goma”, comenta.
Mai va treballar a un centre hospitalari, però no ho ha trobat a faltar i diu que “vaig fer les pràctiques a un hospital, però jo em trobava bé” a la consulta del cardiòleg. “Treballava molt de gust amb ell, perquè havia de marxar?”, es pregunta i recorda que “la gent em coneixia com la Maria del Comas”. Afirma que era un metge que treballava molt i “estimava molt la seva professió i vaig aprendre molt amb ell”
Creu que en l’actualitat “falta vocació i la medicina ha avançat molt, però el metge d’abans s’ha acabat” i assegura que “ho trobo molt a faltar” i també té un bon record per a totes les persones que ha tractat a la consulta.
Explica que, a vegades, quan va al metge, el sorprèn amb els coneixements que ha adquirit per la seva experiència professional. Va ser moltes dècades amb un metge que va ser un bon mestre.
