Piscina del CN Terrassa (1998-2024)
La imatge de 1998 que surt avui, en certs sentits, es podria fer venir bé en un tema de la candent actualitat com és la sequera i les restriccions. La piscina que es veu a la fotografia està buida, el que representaria una mena de situació fictícia de la manca d’aigua. Llavors, com queda reflectit, es construïa aquest equipament que ja fa anys que funciona i que acull competicions d’alt voltatge.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Veient la instantània actual, el canvi principal o, el més remarcable, és que a la piscina hi ha aigua. Perquè una piscina sense aigua, molt probablement, ni és piscina ni és res. És com una rasa elaborada amb materials de qualitat, però que no acaba de tenir cap mena de funció real.
A Nagano
Com queda palès en la foto de 1998, any de la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern a la localitat japonesa de Nagano, els operaris encara tenien una mica de feina al davant per enllestir-ho tot. Quedava per fer una bona part de què es veu i encara no es podia estrenar res.
És possible que a moltes persones amb estima per l’esport recordin que, quan es va inaugurar aquesta piscina, a la tarda, el Terrassa FC queia a Màlaga per 4 a 1 i es frustrava el seu ascens a la llavors denominada Segona Divisió “A”. És a dir, un dia de joia per l’esport local al matí i una decepció enorme a la tarda.
Continuant amb les piscines, qui no ha format part d’aquell estira-i-arronsa entre els que les prefereixen més que no pas anar a la platja? És un debat que potser té poc recorregut, si bé està farcit d’arguments.
