Mia Flaw, artista multidisciplinar
Va començar fent dansa quan tenia 5 anys. “Quan tenia tres anys, a la nit de Cap d’Any, estava fins a les cinc de la matinada ballant i era el que més aguantava”. Es dedicava a les danses urbanes, hip-hop i la dansa contemporània i havia participat en competicions, fins que ho va deixar arran dels seus estudis.
Es va formar en guió i direcció a l’escola de cinema Bande à Part i es va dedicar al món dels videoclips, documentals i curtmetratges. Però, a partir de la quarantena, es va començar a introduir com a discjòquei, tot i que no descarta tornar al cinema.
“A part de punxar, estic aprenent a produir”, sempre abocat a la música electrònica. Té una residència a la Sala Razzmatazz, explica. Forma part d’un col·lectiu que es diu Nalgas Club i té un projecte propi, que es diu Stiletto Club, “una plataforma on convido discjòqueis a pujar al meu cotxe i mentre jo condueixo, ells punxen i ho penjo a YouTube. I també organitzo festes”.
“No em tanco a res i faig el que em ve de gust a cada moment i punxo perquè vull ballar jo. Vull escoltar-ho i ballar-ho”, afirma. Quant a la producció musical, diu que “sempre acabes punxant coses d’altra gent, que està molt bé, però també és interessant mostrar la teva proposta, la que t’identifica”. “Ara hi ha molts discjòqueis i m’encanta”, afegeix.
Implementa molt la “performance” dins de les seves sessions, apunta. “No només és arribar i punxar i, com que vinc de la dansa, em deixo anar i ballo si em ve de gust o punxo amb el peu”, assenyala.
