Carrer de Mosterol (1994-2024)
Un altra volta tornem al carrer de Mosterol i, també de nou, ens trobem una façana de fa anys que, en aquesta oportunitat, està molt més malmesa que la que contemplaven ahir i que era del carrer de Sant Domènec.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Es plasma a la imatge del passat, que ensenya un edifici perjudicat, se suposa pel temps, i que, com no podia ser d’altre forma, es va haver de reparar per adequar-lo a èpoques més modernes.
Tot és nou, àdhuc el número 9 de l’immoble. Aquí es va fer un repàs exhaustiu, amb xapa i pintura i, si aprofundíssim, també mecànica, motor i rodes, ja que l’edifici antic es va enderrocar i el d’ara és nou de trinca. És un gir absolut pel que fa a la fesomia d’aquest portal. No hi ha cap mena de discussió possible i, qualsevol semblança entre una instantània i l’altra, té molt a veure amb la imaginació.
Ningú s’ha d’ofendre si es remarca l’estat de degradació que tenia aquest edifici en els anys noranta. La foto més vella és una prova molt evident d’aquest fet i el que toca és felicitar-nos perquè es va posar fil a l’agulla per deixar la construcció com si fos nova, o gairebé nova. Que de nou se n’és només una vegada, i la resta són canvis, permutes i variacions, res més.
Deixa en descobert
A aquest carrer, hi habitava Ramon Mosterol. No és cap secret i no es descobreix res, excepte per a les persones que no ho sabien. Però, ho explicava el malaguanyat Joaquim Verdaguer en el seu blog, havia tingut altres noms, com el carrer “de l’Hospital, d’en Vidal, d’en Pineda, d’en Barba o de Mossèn Font”, en èpoques diferents, tot i que, prossegueix, “la veu popular el reconeixia com el corredor de Cal Trossos”.
Passa de vegades, que trobem llocs que s’anomenen de maneres diverses. O, a l’inrevés, no passa mai amb altres, que es diuen d’una manera des dels seus inicis i continuen com llavors. Tenir mil noms ni és bo ni és dolent. Potser així et coneix més gent.
