Xavier Climent
Benvolgut Sr. Ballart, la gestió de la complexitat associada a la situació actual a la zona de baixes emissions es presenta, sens dubte, com un repte considerable.
D’una banda, l’obertura de la Rambla generarà queixes dels ciclistes, mentre que la continuïtat del trànsit per Arquimedes i Galileu provocarà malestar als seus veïns. Al mateix temps, la desviació del trànsit per Faraday i Galvany, a causa de la zona de baixes emissions (ZBE), generarà descontentament entre els afectats, amb la conseqüència possible de mobilitzacions.
És indiscutible que qualsevol decisió adoptada suscitarà protestes, ja que ningú desitja que el trànsit afecti el seu carrer. Soc plenament conscient de la dificultat de prendre una decisió en aquest context, i em permeto compartir la meva perspectiva.
Proposo l’alternativa d’obrir el trànsit a tots els carrers per evitar la massificació en una única via. Això implica obrir la Rambla en hores punta, mantenir oberts Galileu i Arquimedes sense ser zona de baixes emissions, així com Faraday i Galvany. Aquest enfocament permetrà una regulació natural del trànsit i evitarà així les exclusivitats i minimitzant les molèsties.
És imperatiu no complicar excessivament la vida dels conductors, ja prou complicada la tenen, obligats a agafar el cotxe moltes vegades per desplaçar-se a treballar fora de Terrassa, ni tampoc perjudicar els veïns dels carrers afectats.
La centralització del trànsit en un sol punt és insostenible; per tant, preconitzo una descentralització màxima. Com a conductor, i també com a part afectada, entenc la necessitat que els cotxes circulin pels carrers veïnals per entrar i sortir de Terrassa, però aquest sacrifici hauria de ser assumit, acceptat i compartit per tots els carrers afectats.
Em permeto suggerir-li que convoqui tots els afectats amb els seus representants, exposi personalment la problemàtica i argumenti el perquè de la seva decisió equitativa que eviti així reclamacions posteriors.
La proposta per distribuir el trànsit equitativament entre tots els carrers és el que és més just, lògic i racional fins a no trobar una solució alternativa que impliqui la sortida i entrada de Terrassa lluny dels seus carrers veïnals. Sé també que han de complir amb la normativa europea, i aquesta proposta els podria representar una dificultat, però vostè es deu als seus ciutadans, no al que decideixin uns senyors en una cadira a milers de quilòmetres, a més aviat aquesta normativa europea tindrà tal allau de reclamacions que es veuran obligats a treure-la.
