Reclamen que la seva activitat es classifiqui com a agrícola i no romangui inclosa en l’àrea de Parcs i Jardins. Les entitats que gestionen els horts urbans de Terrassa, afectats per la restricció d’ús d’aigua derivada de l’emergència per sequera, han demanat a les administracions “disposar d’un mínim d’aigua” i figurar en el marc adequat per tenir-ne.
Catorze entitats han signat un manifest que recorda la imposició de la prohibició de reg amb aigua de boca. Ja n’havien estat informades abans, però la comunicació oficial es va produir en una reunió celebrada amb l’Ajuntament el passat 8 de febrer. Davant la declaració de la fase d’emergència 1 per sequera, els horts urbans ubicats a solars municipals o privats, però amb control públic, “tenien prohibit utilitzar aigua de boca pel reg”. La temporada havia acabat per a molts conreus.
“També se’ns va informar que aquest projecte s’havia ubicat en el marc de zones verdes i jardins, públics i privats”, diu la plataforma d’entitats. Per tant, la prohibició era total. El grup de gestors d’horts té “la plena sensació” que el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural no coneix el sentit del projecte d’horts urbans. No entenen perquè estan ubicats a parcs i jardins, quan desenvolupen una activitat agrícola urbana “que aprofita espais abandonats per donar-los una utilitat social, aplicant l’agricultura ecològica com a element fonamental, de proximitat“. Tenen “una funció social i pedagògica”, fonamentada “en l’esperit col·laboratiu”.
Foment de l’autoconsum
El projecte (nascut l’any 2013) és “important i novedós” i parteix de principis que el departament hauria de promoure. “No tenim res a veure amb parcs i jardins, sinó amb els àmbits agrícoles”, insisteixen les entitats, que destaquen el foment de l’autoconsum i l’aprofitament de solars degradats per a “una funció social bàsica”. Moltes famílies amb pocs recursos econòmics disposen així d’espais per conrear productes “per menjar”. Aquesta activitat “no té res a veure amb l’oci i l’entreteniment”, sinó que es tracta d’un projecte “plenament social” que dona a moltes famílies l’oportunitat de tenir recursos alimentaris.
El més just, recalquen, seria incloure aquesta activitat en el marc agrícola o turístic, “permetent disposar d’un mínim d’aigua per regar les plantes d’horta”
No qüestionen la gravetat de la situació de sequera. Diuen ser “plenament conscients” de la necessitat d’estalviar aigua, tot i criticar determinades decisions “i el retard en l’aplicació de mesures per fer front a la situació”, però reiteren que situar el projecte dels horts en l’apartat de la prohibició “el posa en molt de risc”, ja que l’agricultura de secà “és molt complexa i no adequada als objectius del projecte”.
Hort urbà situat a Ca n’Anglada / ALBERTO TALLÓN
El més just, recalquen, seria incloure aquesta activitat en el marc agrícola o turístic, “permetent disposar d’un mínim d’aigua per regar les plantes d’horta”. A més, “caldria tenir en compte les peculiaritats de cada municipi”, atenent l’esforç que es fa a Terrassa, on el consum d’aigua “està molt per sota dels 200 litres per habitant i dia”. Un altre argument: els usuaris dels horts porten més de dos anys “aplicant tot tipus de mesures d’estalvi i eficiència en el consum d’aigua”. Per exemple, amb sistemes de degoteig i humitat, o amb plantacions de baix consum i comptadors de mesura.
Demanda
“Entenem que hi hagi limitacions, però també han d’entendre la funció d’aquest projecte i el volum de persones afectades”. La plataforma assegura que els perjudicats directes són al voltant de mil. L’Ajuntament té censats uns 300 titulars (usuaris nominals) de parcel·les en una quinzena de recintes.
No qüestionen la gravetat de la situació de sequera. Diuen ser “plenament conscients” de la necessitat d’estalviar aigua, tot i criticar determinades decisions
“Només demanem disposar d’un mínim d’aigua i estar en el marc adequat per disposar-ne”, indica la plataforma, que ha cursat la seva demanda a la Generalitat i ha sol·licitat a l’Ajuntament que “pressioni políticament” per assolir l’objectiu. I que, fins que no obtingui resposta del Govern, no apliqui el decret d’emergència en fase 1 “i no talli l’aigua als diferents projectes”.
