La matadeperenca Marta Carreras inicia la seva carrera periodística a Matadepera Ràdio amb el programa “Bohèmia negra” (2005) i “Els + Sonats!”. Al llarg dels anys ha consolidat la seva trajectòria passant per diferents mitjans com Ràdio Sabadell, Canal Terrassa, TV3 al programa “Els Divendres” o a Catalunya Ràdio, on va treballar a “La transmissió d’en Puyal”, a “El Matí de Catalunya Ràdio” i a “Catalunya Migdia”. Des del setembre de 2023 la podem veure a “Els Matins” de TV3.
Parlem amb Marta Carreras sobre la professió i els seus inicis en el periodisme.
Escollir periodisme va ser una decisió per vocació? No, jo volia ser metge com el meu pare, el Miquel Carreras, que és metge aquí a Terrassa. Però a mi m’agradava molt la ràdio i el meu millor amic em va animar a fer un programa de ràdio a Matadepera Ràdio. Em va agradar molt i vaig canviar d’opinió de cop.
Què t’ha ensenyat treballar a mitjans de comunicació? M’ha ensenyat la responsabilitat d’informar honestament de les coses, informis del que informis i tant si és informació general en informatius com esports. Tenim una responsabilitat molt gran a l’hora d’explicar el que passa. No només hem de ser objectius sinó també honestos. També tenim una responsabilitat amb la llengua. Som prescriptors de la llengua, és la nostra eina de comunicació, tant si és escrita com parlada.
On et sents més còmoda, a la televisió o a la ràdio? Als dos llocs. Ara mateix estic treballant a la televisió i m’encanta, però també m’ha agradat molt treballar a la ràdio. Per a mi no és important si fer ràdio o televisió sinó que el mitjà en si m’agradi. Ara estic a “Els Matins” de TV3 i és la primera vegada que m’he allunyat dels esports, però estic gaudint molt de la informació general.
Vas començar a Matadepera Ràdio. Què és el millor de treballar a mitjans locals? A mi m’ha servit per estar on soc ara. Sense el meu pas pels mitjans locals no seria qui soc avui, perquè et donen moltes hores de vol, molta proximitat amb el carrer i et connecten amb el que realment la gent li interessa i els problemes que té. A més, et permet la pràctica i error sense tanta pressió.
També vas estar a peu de gespa en les retransmissions dels partits a “La transmissió d’en Puyal”. Com va ser aquesta experiència? Va ser brutal. És una etapa que m’ha marcat absolutament i he tingut la sensació que era més que una feina, era un estil de vida. Feies una cosa tan maca com mirar i explicar el que veus i a sobre, el que mirava i explicava tenia un component emocional i vibrant altíssim.
Actualment treballes a Els Matins de TV3. Com arribes fins aquí? Quan el Puyal es va retirar, jo vaig continuar un parell d’anys més en la transmissió, però jo sabia que després d’estar dos anys fent la retransmissió del futbol acabaria. Jo sentia que el dia que acabés, no em veia durant molt temps més fent esports, com a mínim en aquell moment. Tenia ganes d’un canvi. En Puyal em va dir que havia de ser coherent als meus interessos i com que el meu interès no només eren els esports i el futbol, tenia moltes ganes de poder parlar d’altres coses. Vaig anar a Els Matins de Catalunya Ràdio on feia una entrevista diària amb gent del carrer explicant històries, i m’encantava. I ara estic a Els Matins de TV3, a la redacció, una cosa que no havia fet tant abans, però que també estic gaudint molt i que m’ajuda a aprendre a explicar el que són les hard news, temes més complexos i amb l’ambició de fer-los creïbles i digeribles, tractar bé la informació. És tot un repte.
Quina preparació hi ha darrere del programa? Jo soc la segona veu de l’Ariadna Oltra, quan ella no hi és, presento jo el programa. Ser periodista és una manera de viure. Pots estudiar un tema molt en concret sobre el qual parlar en el dia i aprofundir-hi, però després també estàs connectat amb la informació general, llegeixes el diari, escoltes la ràdio i mires el telenotícies. Has de tenir una base de tot i després, quan has de tractar un tema en concret, aprofundeixes en allò.
Tot i haver arribat fins aquí, tens alguna meta professional? No, la veritat és que mai m’he plantejat que vull ser de gran, simplement vull fer coses que em facin feliç, que m’agradin professionalment i m’ajudi a estar en equilibri amb la meva vida personal. Soc mare de dos nens i m’encanta gaudir-los.
Quins consells donaries a algú que es vol dedicar al periodisme? Que sàpiga que la realitat és complicada, però que no l’espanti. Que comenci a treballar, a buscar col·laboracions, a entrar dins el món, a tenir contactes l’abans possible, sobretot mentre faci la carrera de periodisme i dins les possibilitats que tingui cadascú.
