Veïns i comerciants del Centre de Terrassa expressen el seu cansament per la proliferació de gargots a façanes, portes i mobiliari urbà. Reclamen més vigilància, més contundència contra aquests actes vandàlics que degraden l’espai públic des de fa molt de temps.
“La imatge del Centre i de la ciutat és de deixadesa, depriment”. Chari Gavilán, dependenta de Factory Descans, un establiment de matalassos situat al carrer de Sant Pere, resumeix aquesta mescla d’abandonament i exasperació que embarga veïns i comerciants del Centre, i, cal dir-ho, de moltes altres zones de Terrassa, en conviure, dia rere dia, amb la profusió de pintades i grafits que s’ensenyoreix de parets, semàfors, contenidors, portes. “De nit es fan grafits fins i tot a pocs metres de l’Ajuntament”, subratlla TerrassaCentre, associació de comerciants, que ha reclamat una vegada i una altra actuacions contundents contra aquesta febre grafitera que, segons diversos comerciants, com Chari Gavilán, ha experimentat un empitjorament en el darrer any.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
TerrassaCentre demana “més vigilància”, perquè considera insuficient la tasca preventiva de control: “La millora consistiria a atrapar in fraganti als autors d’aquests fets. Però amb prou feines veiem vigilància durant el dia, així que costa imaginar que n’hi hagi durant la nit”. Com la neteja de façanes d’edificis privats no és competència municipal, i cal actuar, l’entitat dedica temps i esforç econòmic a endreçar a poc a poc les parets exteriors de locals comercials associats. També, per extensió, a elements que no els hi pertoquen. “També netegem mobiliari urbà: papereres, bancs, armaris de serveis. Ho fem per sentit del bé comunitari”, afegeix l’associació. Als comerciants, declara, “no els fa gens de gràcia arribar al local i trobar-se una signatura de grans dimensions en la persiana”. Fa un parell de setmanes es va produir una onada de “tags” per tot el Centre.
Un passeig
“Pirata” s’ha posat les botes i la seva firma conviu amb d’altres en murs, parets i portes. Amb “Genoma”, per exemple, i amb “Ganso”, també amb “Drop” i “Mamy”, entre altres signatures que comparteixen espai amb missatges polítics (pocs) o de pretensions poètiques, com “Et fa olor l’ànima a podrit”. Un passeig conscient i observador pel Centre ofereix un panorama que desconsola el veïnat i responsables d’establiments que, com Sonia Cano, treballadora d’una botiga Terranova del carrer de Sant Pere, consideren que la imatge de Terrassa “ha sofert una baixada considerable en pocs anys”.
La seva companya Sandra Cía posa l’accent en la sensació que es té “no sols entre comerciants i clients, sinó també entre veïns d’edat avançada que veuen la seva ciutat, sobretot el Centre, ple de pintades i actes vandàlics”. I, com s’infereix de la teoria de les finestres trencades, la deixadesa crida a la deixadesa per la via de la impressió d’impunitat. “Crida a la inseguretat”, apunta la Sandra. Una nit, l’última de l’any 2022, algú va entrar a robar a la seva botiga. Just aquell dia va aparèixer una pintada amb una coneguda firma en la façana, “com si el lladre deixés el seu segell”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Els grafits de tipologia diversa omplen parets del carrer de Sant Pere, com queda dit, i girar pel de Gaudí és veure més façanes tacades, i endinsar-se pel passatge de Tete Montoliu significa topar-se amb el mateix escenari brut. I no sols els edificis particulars sofreixen aquesta plaga. La façana lateral del Teatre Alegria, de fusta, és un desordenat compendi de grafits. “Bona nit i tapa’t”, resa una altra pintada recurrent. N’hi ha més al passatge del Vapor de la Companyia, en una façana pertanyent a un edifici municipal.
“Aquest grafit porta aquí uns tres anys”, diu Sandra Galdón assenyalant una paret del passatge: “Fa un parell d’anys, operaris municipals van pintar diverses parets, però allò va durar uns dies”. I sant tornem-hi. “S’està estenent la imatge d’una ciutat bruta”, comenta la Sandra, que crida l’atenció sobre altres formes de vandalisme similar, però no visible al carrer perquè es produeix dins dels locals. En els lavabos, per exemple. Els del bar de la Sandra, el Cafè Bordeus de la plaça del Vapor Ventalló, estan replets de pintades fetes amb retolador permanent. Els responsables del bar van pintar les portes dels lavabos de color negre perquè els missatges eren en aquest color, “i ara els autors usen retoladors blaus”. Res ha canviat, excepte el color.
Càmeres
Al veí del costat li han pintat la persiana. Al de més enllà, la porta i la façana. Fa un any, treballadors municipals van aplicar mans de pintura a la paret del Vapor Ventalló que dona al carrer de Sant Llorenç, però ara aquesta paret està igual o pitjor que llavors. “Molesta especialment, per descomptat, quan et toca directament, però aquest problema ens afecta a tots i en l’últim any hem notat un increment de fets. Nosaltres reparem portes a tot Terrassa i ho veiem”, assenyala Marta Aranda, responsable de La Llar de les Claus, serralleria del carrer de la Rasa. La Marta és partidària d’usar càmeres de vigilància per perseguir aquests actes: “Si les usen per investigar determinats delictes, per què no per perseguir els autors d’aquests danys?”. Chari Gavilán és del mateix parer.
Un contenidor taronja, de roba, ha estat “decorat” amb gargots. Al carrer de Sant Isidre, més grafits, i més a la façana del complex (públic, també) Els Telers del carrer de Sant Leopold. En la paret exterior de l’institut Montserrat Roig algú va voler cridar l’atenció sobre la “dissidència genital”, i aquí roman el seu missatge.
Maria Gurillo, veïna del carrer de Sant Gaietà, assegura que el que veu a Terrassa no ho veu a d’altres localitats de Catalunya: “Venim de Sant Pol de Mar i ni en aquest poble ni en uns altres de la comarca del Maresme hi ha tantes pintades com aquí”.
Pintades a la plaça de Montserrat Alavedra / ALBERTO TALLÓN
I fora del Centre
No hi barri que es salvi d’aquesta pràctica. “Fora del Centre també patim aquest problema”, apunta un veí de la zona. La zona és la plaça de Montserrat Alavedra, un espai situat a la confluència de la carretera de Matadepera amb l’avinguda de Béjar. La brutícia i les pintades s’han apoderat dels porxos d’aquest espai.
L’Ajuntament en fa un estudi
La lluita contra grafits i pintades no passa de moda, però ha cobrat actualitat candent en els últims dies amb l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona, que ha signat un contracte de neteja per destinar 16 milions d’euros en els pròxims dos anys a afrontar aquest problema en la via pública. L’Ajuntament de Terrassa afirma que està recopilant informació sobre tots els grafits detectats al carrer, amb l’objectiu de prioritzar quins retirarà i quins seran els criteris per fer-ho. Preveu tenir enllestits espais i criteris “abans de Setmana Santa”. Pepe Sánchez, president de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT), contraposa els grafits que embruten la ciutat amb els murals artístics que entitats com la federació han promogut als darrers anys.
