Ballet Nacional d’Espanya
Dissabte, 17 de febrer de 2024
La Factoria Cultura de Terrassa
Director: Rubén Olmo. Coreografies: “Ritmos”, “Pastorela” i “Estampes flamenques”
Els programadors, com LaFACT, que inclouen en la seva oferta al Ballet Nacional d’Espanya (BNE) saben que és una aposta segura per la seva qualitat artística. I així va quedar demostrat, de nou, aquesta cap de setmana a Terrassa. La companyia, sota la direcció de Rubén Olmo, va renovar la seva confiança amb el públic de Terrassa i va omplir l’auditori de gom a gom. L’espectacle (en la funció del dissabte) va entusiasmar per la magnífica interpretació dels ballarins, que ho van donar tot sobre l’escenari i a les creacions.
En la seva nova visita, el BNE va presentar “Generacions”, un programa de tres coreografies que va ser un passeig per la dansa espanyola clàssica, la contemporània i el ball flamenc. La companyia va obrir la seva actuació amb “Ritmos”, obra de Alberto Lorca sobre música de José Nieto. Es tracta d’una peça dedicada a la ballarina, bailaora i cantant Encarnación López,“La Argentinita”, que va ser un referent a principis del segle XX a Madrid (lloc on va residir després de néixer a l’Argentina), Europa i Estats Units, i va formar companyia amb la seva germana i el poeta Federico García Lorca.
“Ritmos” ens va fer retrocedir fins a la seva època amb una coreografia plena de ritme que va discórrer amb el gaudi de ballar per ballar al so de la música. En alguns fragments s’hi van afegir algunes piruetes i les castanyoles. Va ser una dansa espanyola elegant i sòbria en perfecta harmonia amb els moviments del cos, de les mans i els braços, i el ritme del taconeig flamenc.
/ Lluís Clotet
L’espectacle va prosseguir amb “Pastorela”, d’Antonio Ruiz i música de Manuel Blasco Nebra. Es tracta d’un solo creat per a la primera ballarina del BNE, Immaculada Salomón i que a Terrassa va comptar amb la música en directe al piano interpretada per José Luis Franco. La peça ens va arribar com una petita gran obra. La ballarina (la Immaculada) expressa el sentir de la seva solitud en una simfonia que encadena dansa espanyola (l’escola bolera), dansa clàssica i contemporània. Varen ser nou minuts d’una dansa poètica molt intimista i commovedora.
/ Lluís Clotet
El BNE va concloure la seva actuació amb “Estampes flamenques” amb la incorporació aquí de cantors i músics a la guitarra i a la percussió. La coreografia, de gairebé una hora de durada, ens va transportar fins a l’art del ball flamenc en el seu estat més pur amb una posada en escena més actual. Els ballarins van demostrar que tenen un gran domini d’aquest estil i van fer vibrar al públic.
El conjunt va exhibir una excel·lent força, energia, passió i sensualitat en el moviment del braceig i el ritme del taconeig de les sabates. I l’elenc femení hi va afegir la seva gràcia i destresa fent voleiar el mantell i els volants de la faldilla del vestit fins als peus. L’espectacle va ser d’una gran intensitat i va entusiasmar. La companyia es va mostrar agraïda per l’aclamada acollida del públic i li va dedicar un bis.
