Rosa Ferrer, professora d’infermeria
Aquest és un dels molts rètols que porten els pagesos als seus tractors en la, justa i necessària, revolta d’aquests dies. Diu un proverbi indi americà: “Només quan el darrer arbre estigui mort, el darrer riu enverinat i el darrer peix atrapat, t’adonaràs que no pots menjar diners”.
És tan cert, que es fa difícil entendre la política del món actual. De fet, un altre rètol d’un altre tractor reivindica: “Abans els rucs llauraven, ara ens manen”. No cal cap comentari, oi?
Quin garbuix mental, Déu meu! Quan Leonardo da Vinci deia: “L’aigua és la força motriu de tota la natura”, crec, amb el cor a la mà, que es referia al fet que era indispensable per a la vida tant per als animals com per a les plantes, com ho és l’aire, que, de moment, no ens el racionen ni l’envasen. Ara, que tal com van les coses…, tot arribarà, i més tenint en compte que ja s’han fet intents de vendre aire envasat de llocs on diuen que no està contaminat, per poder-lo respirar a casa. Estupideses les que vulguin.
Tal com diu Leandre Ibar Penaba al diari “Ara” el 8/7/23: “L’aigua d’ampolla pot costar fins a 150 vegades més que la de l’aixeta”. Això és una veritable barbaritat, ja que l’aigua és un bé universal. Una cosa és que es pagui per infraestructures i potabilització i l’altra és que, com sempre, quatre en facin fortuna. El dia 2 de maig del 2023 el diari “El País” publicava aquest article: “El negoci de l’aigua embotellada es lliura de la sequera”, en què especificava que: “L’any anterior es van envasar a Espanya 6.300 milions de litres d’aigua… el 21% a Catalunya”, per a ells, evidentment, no hi ha sequera.
Mentrestant, a pagès els retallen l’aigua de tal manera que han de plegar. Ah! Tranquils, que ja ens arribaran el bròquil, la carxofa i els tomàquets d’altres països. D’aquesta manera estalviarem. I tant! Per cert, en què estalviarem? En salut ja els dic jo que no. No té res a veure el que conreem aquí amb el que arriba de fora, ja ho he explicat en altres articles, ara bé, sempre és bo de recordar-ho.
1. La proximitat dels aliments fa que mantinguin en condicions els seus nutrients, vitamines, etc.
2. El clima en el qual han estat conreats és el que la nostra genètica reconeix.
3. El transport, sigui el que sigui, avions, vaixells, camions de llarg recorregut, no tan sols fa que els aliments perdin les seves qualitats, sinó que provoquen escalfament i empitjoren la sequera, emissió tant de gasos com de partícules nocives per a la salut…
Cal posar més apartats? Mirin, sovint trobem tomàquets de color molt bonic que són del nord d’Europa, però no tenen ni olor, ni gust. Què volen que tinguin si han estat conreats amb llum artificial? Cal parlar de totes les importacions que es fan, tant de fora de la comunitat europea com de la mateixa comunitat europea, el que es cultiva al nord d’Europa no té res a veure amb el que es cultiva al sud, i no té res a veure com i què es menja, o ja no recordem que la dieta mediterrània és una de les més, per no dir la que més, sanes? I tenim clar per què ho és? Perquè és a base de verdura, fruita, llegums, peix, carn, oli d’oliva, etc. Sí, però no és el mateix que tots aquests aliments que han estat conreats “en el clima mediterrani” que ho hagin estat en llum artificial, amb temperatures artificials, amb cultiu de creixement ràpid, una setmana de llum artificial, temperatura artificial i el gota a gota… més el transport, més, segons d’on venen, pesticides, conservació, etc.
Recorden aquella frase que tant diem: “Com a casa enlloc?”. Què els sembla aplicar-la ja? Comprem de temporada i proximitat pel bé de tots, la nostra salut, els nostres pagesos, ramaders, pescadors, pel nostre país!
Com a infermera, jo també pertanyo al sector primari, i veient com va el nostre sector, el primari, pregunto als polítics i a qui correspongui: quan vostès dicten lleis, decrets, reformes, etc., des d’un despatx, sense trepitjar la terra, ni els vaixells de pesca, ni els hospitals, etc., com ho fan? D’assessors ja sabem que en tenen molts, però són pagesos, pescadors, ramaders, personal sanitari en actiu, o bé especialistes de despatx? Com deia un familiar meu, que tenia un seny descomunal, a les entrevistes de feina que feia: “Molt bé, aquests són els títols que té, ara demostri’m què sap fer”, perquè, afegia, sovint els títols serveixen per empaperar les parets.
“El qui aprèn i aprèn i no practica el que sap és com el que llaura i llaura i no sembra”. Plató. Amb vosaltres, pagesos/pageses, ramaders/ramaderes, amb tot el sector primari de tot cor, a més de saber, sabeu fer i estar. Per una alimentació de qualitat, per tant, sana i mediterrània, la nostra de veritat!
