Terrassa ocupa el tercer lloc en el rànquing de municipis amb més instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, amb un total de 1.381, i només per darrere de Sant Cugat del Vallès i Barcelona, segons l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya. No obstant, això només representa un 4% dels edificis de la ciutat i el gruix d’instal·lacions són en habitatges unifamiliars. A més, les instal·lacions d’autonconsum compartit són només un 1%. El sector empresarial, principalment l’industrial, està registrant una tendència a l’alça que l’Ajuntament vol fomentar. Amb aquest objectiu, el consistori ha impulsat dos estudis en col·laboració amb la Diputació, un de caràcter tècnic i un altre de jurídic, centrats sobretot en el polígon industrial de Can Petit i que han comptat amb la participació de dotze empreses, per incentivar l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques a les empreses.
Segons les conclusions del primer, tot i la gran inversió que caldria fer, “tecnològicament es pot fer, energèticament té tot el sentit del món perquè Terrassa necessita un volum d’energia que ni cobrint totes les cobertes en tenim prou i hi ha mercat infinit, energèticament és viable, es pot gestionar, existeixen casos d’èxit, l’Ajuntament està per la labor d’ajudar i els números surten”. Així ho ha assegurat aquest dijous Héctor Loriente, de l’empresa Cefiner, que ha presentat en una sessió al Centre de Serveis de Proximitat a les Empreses Els Bellots l’estudi d’avaluació del potencial de comunitats energètiques i autoconsums compartits en els sectors d’activitat econòmica de Terrassa.
Loriente ha defensat que amb l’autoconsum “part de l’energia deixarà de venir-nos de la xarxa i ens estalviarem el preu de la factura”. L’expert ha exposat que és “molt més beneficiós autoconsumir que tenir excedents” i ha posat sobre la taula l’autoconsum compartit com una possibilitat per no malgastar potencial de generació.
En el cas d’estudi, a Can Petit, amb una dotzena d’empreses, i amb un radi de dos quilòmetres, s’estima que la generació podria ser de 5.653 MWh i l’autoconsum 3.0, de 213 MWh i l’autoconsum 6.1, de 2.941 MWh. No es podria aprofitar tota l’energia tot i que el consum total és de 8.571 MWh “per què hem de mirar hora a hora”, i hi hauria un excedent de 2.499 MWh, amb la qual cosa es podrien buscar més empreses o valorar la possibilitat “d’anar a domèstics”. Amb un estalvi mitjà en la tarifa 3.0 de 0,100938 euros/kWh i en la tarifa 6.1, de 0,086885 euros/kWh, es calcula un benefici global a la factura de 394.487 euros anuals per una inversió total de 2.937.882 euros “per una instal·lació que té 25 anys de vida”. “Per tant, aquí ja veiem que hi ha negoci“, ha dit Loriente.
La jornada al Centre de Serveis de Proximitat a les Empreses Els Bellots
Pel que fa a l’altre estudi, el jurídic, la principal conclusió és que el vehicle jurídic més adient per tirar endavant una comunitat energètica amb indústries a Terrassa seria crear una associació. En la jornada d’aquest dijous, l’advocat Jorge Andrey ha explicat aquest punt pel fet que la majoria de possibles interessats a dur a terme un projecte d’autoconsum compartit i formar part d’una comunitat energètica no tenen disposició d’aportar capital a una societat que fes les inversions en les instal·lacions fotovoltaiques, com ara una “joint venture”. A més, ha indicat que és el vehicle “més senzill”, que “té una vida comptable, fiscal, legal i societària més senzilla que una cooperativa o una SL, un règim de constitució i d’entrades i sortides molt àgil” i “si vols fer cessió directa de cobertes jurídicament és molt net”. L’únic desavantatge que ha detallat és que una associació no està pensada per fer negoci.
En paral·lel, el lletrat ha assenyalat que la figura sectorial òptima seria una comunitat ciutadana d’energia i no una comunitat d’energies renovables perquè en la segona no poden ser socis les grans empreses i té una limitació geogràfica.
Andrey ha emfatitzat que com fer una comunitat energètica implica tant el vessant públic com el privat i que s’està avançant lentament però de forma inexorable. En aquest sentit, l’advocat ha reconegut que Terrassa és més gran que els municipis on s’estan desenvolupant comunitats energètiques locals pioneres i que una mida més gran implica majors complexitats i que no s’avanci tan ràpid, però que “és millor avançar lent i optar per fórmules senzilles que fer creacions estupendíssimes que després no ens portin enlloc”.
De moment, l’Ajuntament de Terrassa ha actualitzat les ordenances fiscals, que contemplen una bonificació del 50% de l’IBI durant cinc anys (amb un topall de 5.000 euros) a qui cedeixi la seva coberta per a una instal·lació d’autoconsum compartit i s’està treballant en crear un banc de cobertes.
