Carrer de Vinyals (1972-2024)
No fa gaire, a aquesta mateixa secció recordava un local de joc, sempre en el sentit més innocent de la paraula, on es podia jugar a futbolí i a altres opcions recreatives. Era el “Salón”, a un dels carrers de l’entorn de la Plaça Vella, on s’alternaven personatges de teòrics bons col·legis, amb personatges de dubtosa reputació.
En l’espai d’avui, es recupera un altre d’aquests llocs poc recomanables per part dels progenitors, però que tothom hi acabava caient de quatre grapes, un dia o altre. Era inevitable, el més prohibit, sovint, és el més desitjat.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Com una continuació les fotos de l’edició d’ahir (en realitat, les antigues anaven unides), l’acció es manté a la zona del Portal de Sant Roc i la plaça d’Anselm Clavé, i més en concret del carrer de Vinyals, que està a tocar.
A aquest cau que es pot observar en la instantània dels anys setanta, es llegeix clarament “Orfeó”, que era com l’anomenava tothom i era més bar que res. També hi havia alguna màquina recreativa que feia les delícies dels joves i adolescents (llavors no se’ls anomenava així).
Tenia mala fama
Allà, hi anava un individu, popularment conegut com el “Patilles”, que tenia mala fama per motius que no venen al cas, en moments en què els tabús, els prejudicis i els convencionalismes (i la mala bava) corrien a dojo.
Màquines que llavors en deien del “millón”, ara “pinball”, i que el seu objectiu primordial era mantenir una bola de ferro tota l’estona que fos possible, per guanyar una partida de franc. Un premi molt cobejat.
